Fotografia: Tenerife (2005) Alonso
Som tan sols navegants que anem buscant l’infinit
entre paraules que dibuixem entre un mar ple de possibilitats.
No ens faran mai por els monstres ni les tempestats
ni que la nostra brúixola s’equivoque i no assenyali el nord.
No ens faran mai por les contrarietats d’una vida que s’esmuny
sense anar a cap illa deserta on poder naufragar.
I és que el viatge ho és tot,
No, no anem potser a cap lloc
que pugui ser fixat pels límits de la paraula,
no anem a cap país de la utopia
que viu només en els ulls de la nostra imaginació.
Som tan sols éssers que mirem sense veure
que diem paraules sense sentir-les
i que de vegades parlem per no dir res:
els nostres somnis viatgen sempre lluny
com si fossin vaixells-fantasma enmig de la boira.
Som navegants perduts i a la deriva
enmig de visions i anhels trencats com el vidre,
som titelles fent una triste funció d’un titellaire
que s’ha oblidat per complet del guió i de la vida.
Però seguim navegant entre el mar del nostres somnis.
Seguim navegant a la recerca de l’infinit.
Som tan sols navegants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada