Microrelat: El desig a la seva pell

 

 

Frisava per la velocitat, em tornava boja, i com més a pressa veia passar d’un costat a l’altre tot un món de vidre que es dibuixava i es desdibuixava contínuament al meu tacte, millor que millor. Era curiosa aquesta sensació: maldava amb tota la meva ànima per arribar a una velocitat que em permetés rebentar literalment de plaer. Si, heu sentit bé...

 

I no em pertany a mi esbrinar quin tipus de desviació psíquica tenia, tampoc m’interessava gaire, jo no estava feta per a aquest tipus d’anàlisis convencionals. Les meves fibres sensitives eren fetes per fruir, per ser tocada amb una brutalitat, si em permeteu, molt pareguda al masoquisme...

 

Però com xalava quan vivia des del impacte en el meu centre, totes aquestes sensacions paregudes a una muntanya russa, com me’n anava més enllà de la meva perifèria, i com no desitjava una i altra vegada no viure sinó en el vertigen i la velocitat i la brutalitat i l’orgasme desenfrenat. Si, l’orgasme, l’orgia, la celebració sense fre d’una vida ràpida i veloç, des d’un centre de gravetat que sempre estava girant entorn quatre persones. Tant se me’n donava perdre la vida si la sensació que em donaven anava més enllà dels meus límits rodons.

 

I us comptaré la magnitud de la meva desgràcia: en un smash d’una força i potència que mai havia sentit abans, la meva pell va esclatar i la meva ànima es va perdre, per a sempre, a una partida de pàdel a un lloc del que no vull recordar-me. Tan m'hi fa: vaig ser intensament feliç, i vaig poder complir el meu somni de ser rebentada.

 

Zygmund Bauman: "amor líquid"

Ja se sap que totes les comparacions són odioses, però tot i així penso que no vaig mal encaminat al afirmar que Bauman és, possiblement, l’Eric Fromm del segle XXI. I, a l’igual que els anàlisis sociològics del gran psicòleg del segle passat, aquestos tenen una profunditat que, en el cas de Zygmunt Bauman, estan a més farcits de subtilesa, de guinyades d’ull, de jocs de paraules, d’erudició, en una lectura que demana una total concentració i atenció, i encara així se’t pot escapar alguna cosa…

 

A manca d’una novel.la que m’atregui, m’he endinsat en les pàgines d’aquest “amor líquid”, una mica per curiositat, i no em penedeixo. Com deia, és un llibre que malda per una concentració màxima perquè, de tant en tant, hi ha perles com aquesta en la que l’autor ens parla dels propòsits de l’amor i del desig:

 

“L’amor és una xarxa llençada cap a l’eternitat, el desig és una estratagema per a evitar-se el treball de teixir aquesta xarxa. Fidel a la seva naturalesa, l’amor lluitarà per tal de perpetuar el desig. El desig, per la seva part, s’escapolirà de les manilles de l’amor”

 

La societat líquida, l’amor líquid, són les diferents denominacions que l’autor utilitza per a definir un tipus de societat o de relacions basades en el mercantilisme capitalista, relacions fonamentalment transitòries i que no s’arrisquen a cap compromís i que, com l’aigua, flueixen sense concreció, sense substància, sense forma.

Microrelat: somni de llibertat

Caure con cauen les fulles grogues, rojes i marrons de la tardor, aquesta era la meva voluntad.

 

És clar que, d’un altre costat, em resultava tan i tan difícil donar l’ordre al cos per a que soltés totes les emocions que maldaven per fer-me costar de respirar; en fi, trobava tan difícil arribar a gronxar-me con un vaixell de paper entre un mar de paraules silencioses.

 

 I, en canvi, m’era del tot necessari soltar de mi totes aquelles idees i prejudicis i pors que no em deixaven sortir a mar obert. Deixar-me anar, això és, sense cap direcció definida, sense cap rumb, només pel pur plaer de fruïr de la fresca brisa i de l’olor a sal i d’un horitzó blau cel il.limitat. Això era el que realment volia.

 

I de sobte, vaig despertar i vaig comprendre, més aviat de forma intuïtiva. Les petjades del somni encara estaven agafades a les meves costelles, no recordava cap idea, cap paraula, pero sí en canvi imatges, sensacions i més aviat una dolça melangia que m’amarava com una brisa de tristor.

 

Tal volta, em vaig dir amb la consciència acabada de recuperar, la llibertat sigui, entre d’altres coses, la idea que fa que cada cèl.lula del teu cos obeeixi un impuls per trencar un motllo imaginari.