Michael Ende: La història interminable

L

a història interminable és un conte destinat a totes les edats, perquè la fantasia i la imaginació és una qualitat humana que no entén de cronologies. Ja l’havia llegit fa molts anys, però aquest cop l’he tornat a gaudir i he tornat a submergir-me en personatges i mons màgics amb el mateix ànim potser de deixar-me portar per unes coordenades imaginatives diferents del realisme però, al cap i a la fi, farcides de bellesa, de possibilitats, de creativitat sense límits.

Malgrat el món de fantasia senzill que evoca, La història interminable té un argument força complex i subtil i, en determinats moments, la trama es recargola fins abismes que freguen la paradoxa.

Bastian, el protagonista, s’emporta d’una llibreria un llibre que es diu La història interminable. De seguida s’endinsa en les seves pàgines i comprova que es tracta d’una història on hi ha un regne (Fantasia) que està en perill perquè el no-res cada cop va desdibuixant les seves fronteres. Llavors l’Emperadriu Infantil fa una crida des d’aquest regne perquè algú de “fora” (un humà) pugui venir a Fantasia a salvar-la. Els dos plànols narratius (diferenciats en el llibre pel color de tinta, l’un el que li va esdevenint a Bastian mentre llegeix el llibre, l’altre el que conté precisament aquest llibre) van alternant fins que convergeixen en un sol plànol, és a dir, Bastian aconsegueix finalment “introduïr-se” en La història interminable i ser un protagonista més.

M’encanta aquest llibre, a part de tota la galeria de personatges que hi apareixen i que conformen un univers propi, l’autor desenvolupa la història amb un pols narratiu àgil i molt viu, des d’una estructura de vegades complexa però amb una trama molt sòlida, deixant de vegades interrogants o preguntes que juntament amb el protagonista podrem anar plantejant-nos. I potser el principal plantejament sigui aquest: podem dir que estem vius si hem perdut la capacitat de desitjar ? I què s’esdevé quan, de fet, hem esgotat tots els nostres desitjos ? Que ens resta ?

La història interminable és una ficció deliciosa on, de retruc, podem trobar també l’eterna lluita entre el bé i el mal. No pot, no es convenient que tingui cap final, perquè la imaginació tampoc té cap límit, perquè és una història que està a dintre d’una altra història que a la seva vegada condiciona l’argument en una paradoxa que només pot resoldre’s de forma pareguda a un “koan zen” I em ve a la ment, tot plegat, una peculiar conversa entre Bastian i el lleó quan el primer està al desert de mil colors. “Per què no intentes sortir un dia d’aquest desert?” li pregunta Bastian al lleó. “No puc, és que porto el desert sempre amb mi”, li respon el lleó...

Els límits, a la Història interminable, es deformen contínuament per crear a cada pas una realitat canviant amb profundes implicacions psicològiques. Sigui com sigui, el món de fantasia pura recreat en les seves pàgines és una autèntica obra mestra que malda per ser llegida molts cops en la vida. No pot, no es convenient que tingui cap final, perquè la facultat tant humana d'inventar històries i personatges i somnis és eterna.