dimecres, 25 de gener de 2012

Khalil Gibran: El profeta

 
“El profeta” és una petita joia de la literatura que s’ha de paladejar en moments especials i a més, a poc a poc, com els menjars més selectes de la gastronomia.
 
Abans de marxar del poble on tota la seva vida ha viscut, Al-Mustafa els llega als seus habitants unes ensenyances sobre les grans qüestions i interrogants de la vida en forma de paràboles, d’imatges carregades de poesia, de pensaments de gran calatge i profunditat, des d’una visió allunyada del dogma i del sofisme però que d’alguna forma intenta donar significació a l’espiritualitat que tot ésser humà, en tant que humà, es planteja.
 
Llegir aquest gran llibre és, per damunt de tot, tenir l’oportunitat d’accedir (o, si més no, d’intuir) el significat últim de la paraula llibertat: “els vostres fills no són vostres, són fills de l’anhel de la vida...” (com contrasta això, veritat, amb el sentit possessiu que tenim, i sobretot el d’una mare amb el seu fill!)
 
I, en fi, llegir El profeta ens dona l’oportunitat de descobrir un gran pensador que es recolza en l’esteticisme d’una paraula farcida sempre de bellesa, de lirisme, a la recerca del significat últim de les grans preguntes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada