dimarts, 27 de març del 2012

Henry James – Un altre pas de rosca

Un altre pas de rosca és una novel·la molt psicològica, fins al punt de que la fina línia que delimita els processos psicològics i els processos “sobrenaturals” es confonen en un joc ambigu i ple de matisos que, en conjunt, fan que al llegir-la, la història canviï d’interpretació en funció d’aquests matisos. I, dit sigui de pas, el final és molt desconcertant, en el sentit que deixa oberta la narració sense tancar-la definitivament amb l’esclariment dels fets.
 
Una dona és contractada per a educar dos nens a una mansió, amb la companyia de la mestressa de claus. De seguida, cert ambient d’aïllament i de reclusió és fa ressò donant pas a una por “ambiental” que es deriva de la suposada aparició dels antics cuidadors, ja morts, dels nens (sempre des de la perspectiva de la nova dona contractada, perquè el relat està estructurat, precisament, en una primera persona que serà a través de la qual coneixerem les evolucions psicològiques i l’impacte que aquestes aparicions sobrenaturals provoquen en el seu substrat anímic)
 
De tal manera que l’elaboració de la història vertebrarà exclusivament en funció dels estats anímics i mentals de la dona, i en el fet significatiu i clau de que ella “veu” els fantasmes i, en canvi, els altres protagonistes de la història, no els veuen. O almenys és precisament això el que ella ens fa creure, tota l’estona.
 
Les possibles interpretacions que penso poden donar-se al haver llegit Un altre pas de rosca, són aquestes:
 
U) La dona sí que veu els fantasmes dels antics cuidadors dels nens, i aquests últims també els veuen però li fan veure a la dona de que no és així per tal de jugar a la confusió, a un joc macabre i fosc el mòbil del qual no està aclarit.
 
DOS) Els fantasmes que veu la dona són la projecció d’un món psíquic malalt de paranoia que, de retruc, és capaç de construir tot una altra realitat paral·lela, fins acabar finalment amb la vida d’un dels nens.
 
Sigui com sigui, penso que es tracta d’una novel·la d’una construcció impecable i que ha sabut plasmar a la perfecció certa atmosfera tenebrosa i fosca i tensa, de terror, que forma com una segona pell. Malgrat les interpretacions obertes que es desprenen al llegir-la, potser precisament aquí rau la màgia d’aquesta història de fantasmes clàssica, amb components molt subtils i psicològics i amb les possibles interpretacions que, en tot cas, cada lector té que elaborar finalment pel seu propi esforç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada