Un altre pas de rosca és una
novel·la molt
psicològica, fins al punt de que la fina línia que delimita els processos
psicològics i els processos “sobrenaturals” es confonen en un joc ambigu i ple
de matisos que, en conjunt, fan que al llegir-la, la història canviï
d’interpretació en funció d’aquests matisos. I, dit sigui de pas, el final és
molt desconcertant, en el sentit que deixa oberta la narració sense tancar-la
definitivament amb l’esclariment dels fets.
Una
dona és contractada per a educar dos nens a una mansió, amb la companyia de la
mestressa de claus. De seguida, cert ambient d’aïllament i de reclusió és fa
ressò donant pas a una por “ambiental” que es deriva de la suposada aparició
dels antics cuidadors, ja morts, dels nens (sempre des de la perspectiva de la
nova dona contractada, perquè el relat està estructurat, precisament, en una
primera persona que serà a través de la qual coneixerem les evolucions
psicològiques i l’impacte que aquestes aparicions sobrenaturals provoquen en el
seu substrat anímic)
De
tal manera que l’elaboració de la història vertebrarà exclusivament en funció
dels estats anímics i mentals de la dona, i en el fet significatiu i clau de
que ella “veu” els fantasmes i, en canvi, els altres protagonistes de la
història, no els veuen. O almenys és precisament això el que ella ens fa
creure, tota l’estona.
Les
possibles interpretacions que penso poden donar-se al haver llegit Un altre
pas de rosca, són aquestes:
U)
La dona sí que veu els fantasmes dels antics cuidadors dels nens, i aquests
últims també els veuen però li fan veure a la dona de que no és així per tal de
jugar a la confusió, a un joc macabre i fosc el mòbil del qual no està aclarit.
DOS)
Els fantasmes que veu la dona són la projecció d’un món psíquic malalt de
paranoia que, de retruc, és capaç de construir tot una altra realitat paral·lela, fins
acabar finalment amb la vida d’un dels nens.
Sigui
com sigui, penso que es tracta d’una novel·la d’una construcció impecable i
que ha sabut plasmar a la perfecció certa atmosfera tenebrosa i fosca i tensa,
de terror, que forma com una segona pell. Malgrat les interpretacions obertes
que es desprenen al llegir-la, potser precisament aquí rau la màgia d’aquesta
història de fantasmes clàssica, amb components molt subtils i psicològics i amb
les possibles interpretacions que, en tot cas, cada lector té que elaborar
finalment pel seu propi esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada