Tenia només vuit o nou anys.
Feien per la tele una sèrie basada en la Segona Guerra Mundial que es deia
Holocaust, i juntament amb el meu avi, em vaig quedar a veure un capítol. I la
imatge se’m va quedar gravada a l’ànima com un cop de martell inesperat i contundent:
es veien soldats alemanys que obligaven als jueus a fer una fossa, després els
feien despullar (dones, nens, vells, hi havia tot tipus de persones) i
finalment els soldats alemanys els metrallaven. Aquesta va ser la primera
escena crua i brutal derivada d'una guerra que la meva
tendra vida presenciava. No vaig poder dormir en tota la nit, les llàgrimes
m’ofegaven. Vaig comprendre, per primera vegada, que també la condició humana
té una vessant fosca, cruel, diabòlica, absurda.
Parlant d’absurditat, no fa molt
el gloriós exèrcit espanyol va “conquerir” per a la seva sobirania uns illots (Peregil)
només habitats per cabres salvatges, fent fora a una guarnició de policies
marroquins que havien anat a parar allí no se sap ben bé amb quina finalitat. I
si aquest incident hagués suposat l’inici d’una guerra entre Espanya i el
Marroc? Per menys s’han lliurat en el passat moltes guerres... En definitiva,
cap licitació entre països relacionada amb la pugna per un tros de terra inhòspit
i al cap i a la fi inhabitable, justifica cap pèrdua en vides humanes derivades
d’un conflicte ulterior. És absurd, es miri com es miri.
Es exactament una situació quasi
bé idèntica al conflicte que va enfrontar Gran Bretanya i Argentina a la guerra
de les Malvines, l’any 1982. Raons a part de cada estat implicat, l’únic fet
innegociable són el miler de vides humanes que es va cobrar el conflicte, per
uns illots absolutament fantasmagòrics, inhòspits, que uns diuen les Falkland i
els altres Malvines, i la capital de la qual uns diuen Port Stanley i els
altres Puerto Argentino.
Un dels grans especialistes en el
conflicte, l’historiador Federico Lorenz, explica a través d’aquest assaig, “Malvines,
una guerra argentina”, tot el procés pre-bèlic i post-bèlic i també totes
les fases de la guerra, amb detall i rigor, especificant amb claretat les claus
de la derrota argentina: la falta de planificació i, sobretot, la falta de
preparació d’un exèrcit de lleva tecnològicament molt endarrerit, amb poc
suport logístic i molt poc organitzat, que res podia contra el
professionalitzat i totpoderós exèrcit britànic. David contra Goliat. El
resultat final era més que previsible.
Qualificació personal: RECOMANABLE,
per a qui vulgui aprofundir en aquest conflicte bèl·lic
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada