Santiago Posteguillo: La nit que Frankenstein va llegir el Quixot

Avís per a navegants: La nit que Frankenstein va llegir el Quixot està a anys llum de ser un producte freekie, o de sèrie B, o de broma literària sense cap ni peus. És, en canvi, un autèntic regal per a qui estima el món de la literatura, les seves anècdotes, el revers, com diu l’autor, d’allò que ens ha arribat en forma de producte acabat d’un autor determinat. Perquè, en essència, el que es recull en aquest original llibre no és altra cosa que la literatura entre cortines, és a dir, les històries “apòcrifes” de moltes obres i autors famosos que no acostumen a ser conegudes pel públic però que aquí surten amb tota la seva nuesa, mostrant curiositats, fets insòlits i anecdòtics, certament molt interessants.

Segon avís per a navegants: el senyor Santiago Posteguillo escriu molt però que molt bé, com quasi totes aquelles persones cultes i apassionades pel món de les lletres i que volen satisfer de forma sincera un sentit homenatge a tot allò que ha conformat la seva substància espiritual al llarg dels anys. I l’anècdota en boca d’aquest senyor esdevé, de vegades, una recreació literària sorprenent, articulada per a donar si cap encara més nervi literari a l’autor o a l’obra que està tractant. Per tant, sentit homenatge, de creador a creador.

Últim avís per a navegants: qui estimi el món de la literatura no pot perdre’s aquesta festa de la paraula. Seria imperdonable, malgrat un títol com La nit que Frankenstein va llegir el Quixot, i gràcies a moltes històries que sempre han sigut motiu de controvèrsia entre els estudiosos, com per exemple la filiació del Lazarillo de Tormes, la suposada autoria de les obres de Shakespeare que molts atribueixen a Christopher Marlowe, la participació capdal i gens reconeguda d’Auguste Maquet en les obres d’Alexandre Dumas o, també, el que resulta sorprenent (i de retruc dona títol a aquest recull o mosaic excel·lent de peces literàries) el fet que Mary Shelley, l’autora de Frankenstein, va aprendre el castellà per a llegir en el seu idioma nadiu el Quixot (és més, l’autora va copiar de Cervantes un passatge que també a la novel·la de l’escriptor espanyol hi té lloc)

Però hi ha moltes, moltíssimes més anècdotes i curiositats (que involucren Kafka, Tolkien, Antoine de Saint Exupery, Dostoievsky, Conan Doyle, per dir només alguns dels grans que hi surten) que, ja dic, cap persona que de debò sigui aficionada a la bona literatura pot perdre’s, de la mà d’un bon filòleg, lingüista, professor i escriptor que té l’habilitat de portar-te per tots els indrets cronològics significatius d’un altre món força desconegut però no per això menys fascinant. Bé, en honor a la veritat, diré que algunes d’aquestes anècdotes ja les coneixia, però no obstant m’ha encantat tornar a escoltar-les tant ben recreades, amb tot el suc exprimit de l’homenatge proper i senzill i amb una exquisida utilització de llenguatge. No es pot demanar res més.

Qualificació personal: IMPRESCINDIBLE