Quan no apeteix gaire
capbussar-se en una història o conte o patró literari dissenyat de forma
clàssica (presentació – nus o argument – conclusió) sempre es pot tornar a
aquelles lectures que no mantenen un esquema prefixat i que potser per això
mateix fa que les seves pàgines tinguin la frescor i l’espontaneïtat i la
llibertat expressiva que no es podria copsar a través d’una estructura més
limitada.
A Els fills dels dies
Galeano continua amb el format clàssic que tan bé sap desenvolupar l’autor
uruguaià: el mosaic o peces curtes de temàtica diferent, una per a cada dia de l'any (curiositats, anècdotes
històriques, efemèrides, denúncia social, política o moral) i ho fa altra vegada de forma
magistral, afilant la seva paraula per dir les coses amb sensibilitat però amb
contundència i apassionament alhora, donant veu als pobres, als desprotegits, a
les víctimes d’un sistema polític global absolutament injust i arbitrari i que
basa la seva maquinària en els mòbils econòmics sense respectar ni el mitjà
ambient ni les profundes connotacions en termes de desigualtat i pobresa que
això propicia per als que ja són pobres.
Senzillament, un plaer llegir
aquest home compromès i sensible que desprèn un missatge llençat com una sonda
de gran profunditat cap a l’oceà de la consciència de cadascú: que ningú es deixi
enganyar per la farsa de la política, que ningú es cregui cap mentida que a
cops de ser repetida s’esdevé en veritat (a l’estil de Goebbels, ministre de
propaganda de Hitler) que tothom conservi en canvi a dins seu una espurna, per
petita que sigui, de qüestionament per les coses i una veu pròpia que no pugui
mai ser apaivagada per la mentida reiterada dels polítics, dels gurús de
l’economia, de les religions que s’instauren gràcies a la por. “La libertad, Sancho, es uno de los dones más grandes que los cielos dieron a los
hombres”, ho deia una pobra titella folla, don Quixot, però que de tant en
tant tenia frases tan sublims i enlluernadores com aquesta. I sí, la llibertat,
per saber al cap i a la fi destriar la mentida barroera de la veritat que condueix
al pensament lliure i no contaminat per la radiactivitat dels interessos dels
manipuladors (polítics, economistes, banquers, mitjans de comunicació, governadors,
cúria eclesiàstica, i un llarg etcètera de sangoneres)
Qualificació personal: MOLT
RECOMANABLE
|
Mayo 1
Tecnología del vuelo compartido: el primer
pato que levanta vuelo abre paso al segundo, que despeja el camino al
tercero, y la energía del tercero alza al cuarto, que ayuda al quinto, y el
impulso del quinto empuja al sexto, que presta viento al séptimo…
|
Mayo 15
En el año 2011, miles de jóvenes, despojados
de sus casas y sus empleos, ocuparon las plazas y las calles de varias
ciudades de España.
¡a la puta calle!, y aquí estamos. |
Agosto 11
Según se sabe en el África negra y en la
América indígena, tu familia es tu aldea completa, con todos tus vivos y sus
muertos.
Y tu parentela no termina en los humanos.
Tu familia también te habla en la
crepitación del fuego,
en el rumor del agua que corre,
en la respiración del bosque,
en las voces del viento,
en la furia del trueno,
en la lluvia que te besa
y en el canterío de los pájaros que saludan
tus pasos.
|
Septiembre 15
En el año 2008, se fue a pique la Bolsa de
Nueva York.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada