Jack London: El silenci blanc i altres contes

L’experiència en situacions extremes als inhòspits paratges gelats del Nord, com a matèria primera per a bastir desprès literàriament tot un univers teixit de narracions i contes on la supervivència és el factor que s’imposa. La vida de Jack London fou precoç (als trenta anys era ja un escriptor reconegut, famós i molt ben remunerat) i desgraciadament als quaranta va acabar la seva carrera literària, i amb ella la seva vida.

On podem copsar tot el geni d’aquest escriptor extraordinari és tal volta en els contes inspirats en les seves vivències per Alaska a la recerca de l’or. Són relats fets amb unes vigoroses pinzellades que dibuixen a la perfecció les condicions de vida enmig de la neu i el fred, la psicologia d’unes gents obligades a adaptar-se a situacions límit, i sobretot aquells paisatges blancs, sempre blancs, on el silenci i el fred que ve de l’inici del temps ho recobreix tot de forma esfereïdora. La mestria de London s’imposa amb una agilitat i vigor narratiu ple de dinamisme, d’acció (i també, com no, d’unes psicologies que va conèixer de molt a prop per a després pintar-les amb totes les seves contradiccions i tessitures a través d’una imaginació que, malgrat la curta edat, sabia molt bé donar-li a tot plegat cos i forma literària, i de quina forma!)

A un país llunyà, conte que enceta aquest recull, en essència se’ns conta el final tràgic de dos cercadors d’or (cadascun amb un caràcter en principi molt diferent, però en el fons amb moltes similituds) que es veuran obligats a conviure a una cabana enmig de la colpidora soledat de l’àrtic. El conte l’he trobat extraordinàriament bo, perquè a més London indaga en l’ànima humana de forma contundent i implacable. Tots dos personatges mai s’han trobat a si mateixos, viuen amb paranys i miratges i, en el fons, amb molta desconfiança vital. L’aïllament, el silenci i el fred actuen com autèntics catalitzadors per a desfermar llurs inferns interiors cap una espiral de destrucció recíproca. És realment impactant la forma en que se’ns narra aquest descens a l’infern de l’ànima humana.

Fotografia de Jack London en el seu peculiar viatge a Alaska a la recerca d'or

Al silenci blanc, a amor per la vida, el dramatisme per la supervivència batega amb força a través d’unes pàgines que et traslladen directament als freds d’Alaska i a unes condicions de vida pràcticament inimaginables. Són situacions que pengen d’un fil molt tènue entre la vida i la mort, sempre al límit d’uns elements naturals força hostils que fan estralls en els supervivents i que al final sempre acabaran imposant la seva llei. I, enmig d’aquestes coordenades i del relat purament d’aventura, podem copsar també un autor que indaga en la psicologia dels seus personatges pel que fa a la seva resposta adaptativa; un autor que, al marge de la seva capacitat per transmetre tot tipus de sensacions, també sap fer una capbussada convincent i profunda en l’ànima humana i en la seva galeria inesgotable d’ombres i llums. Ja sé que són dos autors molt diferents en quant a l'estil, però precisament per l’habilitat abans esmentada, m’ha recordat molt al Cor de les tenebres, la magistral narració de Joseph Conrad, on també, de retruc, la natura i la seva influència exerceix un acció capdal sobre el psiquisme humà, quasi bé com un altre protagonista de llurs narracions.

És, en definitiva, un recull de contes d’una qualitat literària extraordinària, on hi trobem el Jack London més brillant i amb més potència narrativa.

Qualificació personal: IMPRESCINDIBLE, OBRA MESTRA