Sóc fill de les estrelles, de la
terra i de la mar en eterna mutació. Sóc fràgil. Sóc una porció quasi bé
infinita d’àtoms lligats per combustions químiques. Sóc una màquina impulsada
per una bomba que batega aire, sang i vida. Sóc també un univers en miniatura
que dona voltes entorn d’un cel i d’un infern que es desfan indistintament
entre tènues estats mentals. Sóc un potencial infinit d’impulsos, de creences i
de fe. I sóc veritat, però també mentida. Sóc la consciència que és conscient
de sí mateixa. Sóc com una petita espurna d’immortalitat ficada a dintre d’una
càpsula del temps, i l'animal que porto a dintre no hi voldria sortir mai
d'aquesta càpsula. Sóc un constructor de realitats. Sóc un somniador pràctic
que fa i desfà com un pobre funambulista en precari equilibri entre el dia i la
nit. JO SÓC.
Un escrit ple de saviesa i bons sentiments.
ResponEliminaGràcies, Angels, de vegades m'agrada deixar-me portar i que les paraules defineixen per mi algún estat d'ànim en concret, certa sensació, o lo que sigui. No obstant, aquest blog és essencialment fet a base de crítiques literàries de tot allò que vaig llegint, és un dels meus grans plaers. Per cert, vaig seguint el teu blog, el trobo molt xulo i inspirador.
ResponElimina