Hi ha cançons, composicions musicals que són capaces
de portar-te a altres indrets, com aquest tema de Secret Garden, al que li podíem posar unes lletres per a reforçar la melodia:
I una altra vegada ho
descobriràs. Als ulls de la teva ànima s’arraceraran tot tipus d’imatges
giravoltant entorn els colors enlluernadors d’un estiu del que encara sents a
la teva pell la calor i la frescor de l’aigua del mar. O pot ser només seran en
canvi algunes sensacions efímeres i disperses les que et vindran com empeses per
un novembre que ja no estarà al calendari. Al final tot se t’esmunyirà com un
pensament que s’escapa pel cel en una trista espiral que es desfà per a esdevenir un desig.
I desprès, el silenci, però no un
silenci qualsevol: el que es percep quan s’acaba una melodia que s’intueix a la
distància mentre els fulls caiguts a la tardor emprenen una nova vida amb el
vent que se’ls endú, quan jo ja no escric més i la meva veu torna a la natura a la que pertany en forma de cert somni
de bellesa en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada