Susan Sontag: Davant del dolor dels altres

Quan he estat cert temps llegint contes i novel·les, m’agrada tornar a la realitat sòlida de l’assaig, a la recreació d’idees i pensaments sobre un tema concret.

L’altre dia, la meva germana penjava al seu mur de la xarxa social, un vídeo acompanyat de certa reflexió en clau moralista, d’un soldat a Síria que mutilava un altre soldat mort, li arrencava el cor i se’l menjava... Es tracta d’unes imatges pixelades per tal d’atenuar una mica la brutalitat de l’acte. La meva reacció al respecte fou, decididament, no visualitzar-lo, i més o menys li vaig argumentar a la meva germana que no és necessari veure segons quines coses per a comprendre que una guerra, qualsevol guerra, suposa una animalització absurda de la condició humana i que, en tot cas, certs documents audiovisuals són del tot prescindibles, perquè la reflexió a la que et poden dur, a posteriori, ja la saps perfectament.

Davant del dolor dels altres, de Susan Sontag, és un assaig que vincula el tractament que s’ha fet de les imatges fotogràfiques al llarg de les guerres que han pogut ser documentades mitjançant càmeres, des de la Guerra de Secessió americana fins a les guerres recents al Golf o a Afganistan, dins d’una perspectiva sociològica on s’analitza l’impacte d’aquelles fotografies que han tingut el poder d’obrir consciències i de moure la gent en contra de la guerra, com per exemple la que al 1972 va fer el fotògraf Nick Ut a Vietnam sobre un grup de nens que fugien d’un bombardeig amb napalm.

Hi ha pocs escriptors que avui dia tinguin des d’un punt de vista intel·lectual i humanístic tanta solidesa, entitat i profunditat expositiva, com aquesta autora nordamericana que és tot un plaer llegir, per la seva capacitat de qüestionar els fets, els esdeveniments, les coses, des d’un punt de vista aliè a la societat de masses i de consum mediatitzada, aliè a la visió tendenciosa, manipuladora i molts cops perversa dels polítics, i sempre fidel a la recerca dels significats nus i reals de les imatges fotogràfiques i de la seva contextualització reflexiva.

Tinc un llibre a la meva biblioteca de Susan Sontag, que considero una autèntica joia: Sobre la fotografia, també un recorregut al llarg de la història per tal de vincular els efectes que les fotografies ens han ocasionat en la nostra visió de la realitat, del món, dels esdeveniments històrics, i com ha canviat significativament la nostra interpretació d’aquests esdeveniments arran les imatges. Paradoxalment (i el llibre està basat en l’exposició de moltes d’aquestes fotografies decisives i que han arrelat en l’imaginari popular) a l’edició de Sobre la fotografia no hi figura ni una sola imatge, és un assaig fet única i exclusivament amb paraules, sense cap representació visual...

I a Davant del dolor dels altres, hi trobem la Sontag més combatent i amb més artilleria pesada al servei de la clarificació d’idees. La veritat és que notes de seguida que el que estàs llegint crema d’alguna manera a les teves mans, per una capacitat intel·lectual demolidora, com molts pocs escriptors saben transmetre, en un equilibri quasi bé perfecte entre erudició i síntesi expositiva. Al present assaig, se’ns mostra com ha sigut tractat el sofriment, el dolor humà (quasi sempre per motiu de guerres) a través de tota la iconografia visual, i alhora se’ns llencen reflexions sobre la moralitat i sobre la utilització d’aquest dolor que s’immortalitza per sempre en una imatge. Es un assaig fet amb mestria, amb un pols expositiu intel·ligentíssim, i que malda per ser llegit molts cops, perquè a cada lectura pots enriquir-te una mica més. 

Qualificació personal: IMPRESCINDIBLE – OBRA MESTRA