Stanislaw Lem: Golem XIV

Abans que tot, un apunt de sinceritat en relació a Golem XIV: vaig estar a punt de deixar la seva lectura tres vegades. Els motius? Mai havia llegit res amb un grau tal de complexitat, una complexitat per moments exasperantment tècnica, científica, teòrica; una complexitat que fa que per a que puguis entendre el que s’està llegint s’ha d’estar amb els cinc sentits parats i, tot i així, hi ha coses que només intueixes però que no pots conceptualitzar i fer-les planeres. Potser, al cap i a la fi, l’objectiu de Stanislaw Lem sigui precisament aquest: apuntar, assenyalar a la intuïció d’unes idees radicals envers la concepció de la ciència, de l’home i dels seus avatars evolutius, però en tot cas unes idees que com un globus sonda s’enlairen cap uns límits que acaben finalment rebotant des de tots i cadascun dels postulats antropocèntrics en que acostumem a copsar i a avaluar el món al nostre voltant.

Passades aquestes “crisis” de lectura, i decidint tirar endavant a veure en què para tot plegat, decideixo anar fins al final de l’obra, malgrat la seva complexitat, fent l’esforç necessari per a que les pàgines de la novel·la puguin ser una mica més transpirables. I crec que, al cap i a la fi, ha valgut molt la pena.

L’argument: Golem és un super-ordinador, resultat final d’unes computadores dissenyades com a estratègia de defensa. Estem a un futur no molt llunyà. La peculiaritat de Golem és que analitza les coses, pensa i les relaciona, no des d’un punt de vista humà, sinó tècnic, científic, deixant de banda sensacions i sentiments. En aquest sentit, és capaç de donar explicacions, per exemple, sobre el significat i sentit últim de l’Evolució, des d’un punt de vista que no és antropocèntric (és més, sosté que la intel·ligència humana no és altra cosa que un “error” dins la cadena evolutiva, un error sense més transcendència ni ulterior implicació ontològica ni teològica, quasi res...)

Continuaré amb un altre apunt de sinceritat: m’han vingut ganes, en alguns passatges de la novel·la, d’agafar un bat de beisbol i començar a colpejar el cervell positrònic de Golem... Perquè, de vegades, la seva oratòria asèptica i analítica, sense tenir en compte cap variable, per exemple, d’intel·ligència emocional (però això últim és molt antropocèntric, és clar, i Golem no és humà) conté una supèrbia, una superioritat envers la raça humana, quasi bé intolerable. Entenc, d’altra banda, que jo, com a representant d’aquest gènere, i acostumat, com els meus conciutadans, a creure’m l’eix central i indiscutible de la Creació, quan sentim parlar a un cervell que amb dades a la mà es situa un esglaó per damunt de la nostra intel·ligència, llavors no deixa això de ser un tant xocant o inversemblant (ja dic, vivim molt en la idea arrelada que allò humà és el centre i la mesura de totes les coses, quan no té per què, o almenys aquest és l’argument nuclear que l’autor polonès ens llença)

Precisament aquí vertebra tota l’originalitat i la iconoclàstia d’aquesta obra considerada per molts com una obra de culte: en el seu esperit de qüestionament de les variables biològiques, evolutives, filosòfiques, conceptuals, que tradicionalment han esdevingut el cànon de la nostra cultura i que, d’una volada, Stanislaw Lem ho posa a la corda fluixa. I, sí, es clar que Golem XIV és una obra de ciència ficció, com Solaris, però també és un pretext de l’autor per a posar sobre la taula totes les seves idees sobre l’Evolució i el seu sentit (o sense sentit, més aviat, en el seu cas) així com totes les indagacions científiques i tècniques que, com molt bé exposa de forma molt didàctica Golem pel que fa als camins triats per la ciència i la filosofia, es construeix primer que tot el forrellat de la clau, i després s’intenta donar amb la clau adequada per a obrir aquest forrellat...

Golem XIV no és una obra fàcil, ni ho pretén ser-ho, i està a anys llum del fàcil best-seller descafeïnat i sense substància que tant abunda avui dia. Ara bé, per a qui aconsegueixi una perfecta “sinergia” entre el seu pensament i la història que se’ns compta, per a qui s’aproximi a obrir el forrellat que Golem deixa entrellucar, el festí literari està més que assegurat. Ànim, i bona lectura!

  

Qualificació personal: OBRA MESTRA de la ciència - ficció