Stanislaw Lem: La investigació

En altres anys, acostumava a començar les vacances d’estiu amb la compra d’un carregament considerable de llibres, que m’anava apuntant durant tot l’any a l’espera del desitjat descans i del temps lliure en absoluta disposició per a llegir. Aquest any, he començat les meves vacances sense cap llibre en format de paper de tota la vida, i sí en canvi del meu dispositiu electrònic Kindle amb la panxa de circuits integrats plena d’unes quantes obres literàries aconseguides en descàrrega gratuïta o bé a la web d’Amazon amb un considerable preu rebaixat. Els temps canvien, però no els hàbits...

Em va impressionar molt la lectura de Solaris, de l’escriptor polonès Stanislaw Lem, així que decideixo continuar per la seva bibliografia amb una obra policíaca amb elements “sobrenaturals”, que porta el títol no gens original de La investigació. I sí, veig que no m’equivoco gaire en la meva elecció: Si Solaris era un original i sorprenent exercici d’aproximació a la ciència ficció, aquesta obra és una original i sorprenent reelaboració de la clàssica novel·la policíaca, amb una incògnita central, amb un trencaclosques que malda per ser desvetllat sota l’escrupulosa investigació de dades i fets. El que succeeix és que aquest trencaclosques està inserit en una trama que està més enllà de la racionalitat i del procés deductiu de la criminologia clàssica.

Com en Solaris, Lem imprimeix a la seva història una atmosfera angoixant, febrosa, al·lucinant, on els límits entre la racionalitat i la follia pengen d’una tènue línia vermella invisible, on els personatges semblen capbussar-se en abismes psicològics sempre a un pas de caure en un definitiu precipici emocional, sempre amb l’ambigüitat i la incertesa a dintre de les seves ànimes, sempre amb una incògnita que no pot copsar-se des d’una òptica purament racional, o no almenys d’acord amb el raciocini humà. En aquest sentit, el talent narratiu i la mestria de l’escriptor polonès és, no tinc cap mena de dubte, un exercici d’estil brillant, original, que té la seva plasmació en dues vessants: d’una banda, la capacitat d’imprimir a la història una atmosfera fosca, irracional, on els estats anímics i les projeccions tinten el món dels personatges; i d’altra banda, un desplegament intel·lectual d’un calibre extraordinari.

Ens trobem a un Londres on el cor d’Scotland Yard està trasbalsat pel fet de que alguns cadàvers custodiats han trencat el rigor mortis, és a dir, que desafiant tota la lògica i el funcionament de la biologia, han tornat a “moure’s” espontàniament. Però aquesta textura argumental, aquest embolcall amb elements típics i tòpics de les novel·les de detectius amb crims ambientats enmig de la boira de Londres, amaga de fet un qüestionament contundent envers la complexitat que tendeix a l’entropia d’un univers al que obsessivament volem copsar una explicació racional feta a imatge i a mesura de la nostra intel·ligència, a través d’estadístiques i lleis de probabilitat que, en última instància, i en alguns casos, són purament anecdòtics, per molt que ens empenyem en parametritzar-ho tot, en obtenir un cert ordre o linealitat. Seguint aquesta drecera metafísica, els investigadors es troben amb un escull, amb una barrera infranquejable, donats uns fets que no poden encabir-se en observacions estadístiques (és, a un altre nivell, el mateix argument central que a Solaris)

En definitiva, una gran novel·la, un sofisticat enginy literari amb un final conseqüent i paral·lel a la mateixa ambigüitat present ja des dels primers paràgrafs, i amb uns diàlegs impactants, punyents, intensos, que t’atrapen des del principi fins al final.

Qualificació personal: OBRA MESTRA