Jon Bilbao: Com una història de terror

Quan he estat un temps llegint novel·les més o menys extenses, m’agrada canviar al format conte, és a dir, a les històries més aviat curtes, condensades, aprimades, que per la seva lleugeresa i brevetat són un contrapunt perfecte a aquelles altres històries amb més elaboració dels personatges i de l’argument però que acaben cansant tot just per mantenir les mateixes coordenades imaginatives en un territori que s’estén massa en el temps.

Com una història de terror, de Jon Bilbao, és un recull de contes francament interessant on a través d’allò quotidià d’unes vides aparentment normals i corrents (podríem ser qualsevol de nosaltres en tots i cadascun dels contes) en aquests supòsits, doncs, de normalitat, els fantasmes que amaga l’inconscient desperten i es fan conscients. El terror, així, no com una cosa que de fora trasbalsa la tranquil·litat i l’equilibri d’esperit, sinó més aviat el propi món instintiu, irracional, obsessiu, que quan es desferma per un catalitzador determinat, treu a la superfície tota la foscor (o l’ombra, com diria Jung) I, sobretot, els estats anímics, les creences que s’amaguen al darrera d’aquests estats anímics i que, com un bumerang, atreuen cap a la perifèria dels esdeveniments, fets, persones, circumstàncies, situacions, que d’alguna manera són un reflex directe d’aquestes creences de base i que acaben influint poderosament sobre tot allò que ens passa de fora cap a dins, en un feedback interdepenent fora- dintre que resulta com una regla de tres inapel·lable.

Al darrera de tots aquests contes hi ha un narrador molt hàbil a l’hora de transmetre d’una plomada, com aquell que diu sense massa virtuosismes però d’una forma efectiva, tot l’univers interior dels seus personatges, uns personatges que en els seus desenvolupaments quotidians es veuran enfrontats als “baixos instints”, a les seves obsessions, als seus fantasmes. No havia llegit res de Jon Bilbao, però m’ha semblat un molt bon narrador, convincent, amb recursos expressius amplis per a desenvolupar amb ofici el format breu. Entre tot aquest recull de contes, és precisament Com una història de terror el que més m’ha agradat, el trobo realment magistral, i el que conté potser un resum més acurat de tota la temàtica de base d’aquest llibre, i potser fins i tot es podria veure entre línies un homenatge als grans clàssics americans del gènere (Lovecraft, Poe) autèntics mestres en crear atmosferes terrorífiques. Però, ja dic, en el sinus dels contes de Bilbao hi ha sempre una dimensió molt psicològica, molt terrenal, feta de la fràgil argila del material inconscient.

En definitiva, una molt bona lectura.

Qualificació personal: MOLT RECOMANABLE