dilluns, 2 de setembre de 2013

Paraules de comiat

Tot té un inici, un desenvolupament i un final. O no: el pensament budista, per exemple, contempla tots els esdeveniments com un contínuum en el qual tot està relacionat i on no hi ha delimitacions ni fronteres. En qualsevol cas, vaig començar aquest blog amb moltes ganes i il·lusió per fer córrer la ploma al servei de la crítica literària, volia reflectir-hi els meus pensaments, les sensacions, el termòmetre peculiar que la meva pell de lector podia mesurar prenent la temperatura a tot tipus de llibres. I, sí, m’ho he passat molt bé mesurant paraules a imatge i semblança de la meva sensibilitat durant aquests anys.

Però com deia, i al marge de consideracions budistes, tot té un fi. I crec que aquest blog també. Ja fa un temps que no sento cap tipus de necessitat de valorar, de criticar, de passar pel sedàs o filtre implacable del microscopi. I em passa, sí, al món de la literatura, però també a la vida real (seran coses de l’edat o ves a saber, però així ho visc i així ho sento) I també, d’altra banda, començo a tenir un altre tipus d’interessos i prioritats que m’allunyaran a partir d’ara de la literatura (o almenys m’allunyaran en el sentit de no poder mantenir l’espai, la cadència i el ritme per anar llegint amb regularitat)

No vull perllongar més aquest comiat. Gràcies, a tots els meus pocs però fidels seguidors, i fins sempre, espero haver aconseguit de debò transmetre la meva passió per una de les activitats més sublims que ens defineixen com a humans. Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures, digué Jesús. I els llibres són una de les vies fonamentals per aconseguir aquesta preuada llibertat, no hi tinc cap mena de dubte.

Una abraçada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada