Erri de Luca: Tres cavalls

 

Un home de cinquanta anys, de tornada cap a la seva pàtria (Itàlia) ens conta el seu dia a dia com a jardiner, mesclant en aquest relat les seves vivències a l’Argentina en els temps convulsos de la dictadura. Es tracta d’un relat sincer i sentit, allunyat de tòpics, on la veu fa salts constants cap al passat que el narrador d’aquesta història va viure enmig de la guerra, un passat que com una segona pell està present sempre en la seva ment. La fatalitat farà que s’enamori d’una prostituta i que fruit d’aquesta relació acabi havent-hi un inevitable“ajustament de comptes”…

Llegir Erri de Luca és tota una experiència on la paraula crea altres mons carregats de lirisme, de poesia; mons ancorats en la quotidianitat, en les coses concretes, en la sensitivitat d’un objecte, d’un subjecte, d’un arbre, d’una flor, d’un perfum, d’un àpat de formatge acompanyat amb vi negre.

Estem parlant, llavors, d’una mena de carpe diemconstant on el que malda i pren força de debò és la veu interior amb present, la veu que gaudeix de la realitat física, aquí i ara, la veu silenciada per la consciència dels sentits, autèntics amos i senyors del bastiment d’un llarg poema en prosa que l’autor italià ens perpetua en aquest Tres Cavalls.

I, el que són les coses, potser en mans d’un altre escriptor això hagués esdevingut un exercici d’estil pretenciós i advocat a la cursileria, però De Luca fa el miracle de fer creïble i, sobretot, de donar-li una profunditat i fons a un relat que conmou, precisament, per la seva simplicitat, per estar narrat com si diguessim a cor obert i sense artificis. És, en definitiva, la veu interior que copsa una realitat sensitiva com a sentit últim i com a finalitat d'esvandir la soledat; tanmateix, és una veu que no defuig el destí o "fatalitat" que de vegades ens venen des de fora, però que en tot cas malgrat les circumstàncies és capaç de trobar sempre un punt d'ancoratge sòl.lid i inamovible en la realitat.