Al
començament dels seus plantejaments a Zen i l’art del manteniment de la
motocicleta, l’autor fa la divisió entre la mentalitat clàssica i
romàntica, i s’ajuda per a això amb el funcionament de la motocicleta, en un
paral.lelisme realment sorprenent i original, on les peces de la maquinària
poden contemplar-se tant atenent a la funcionalitat dels seus components com a
les accions finals que el conjunt d’aquestes peces proporcionen.
La
primera d’aquestes mentalitats, que té en compte per damunt de tot la
funcionalitat de les coses, el seu empirisme, la seva possibilitat de
conceptualització i anàlisis; la segona, que té en compte per damunt de tot la
vessant estètica, el lligam emocional que s’estableix amb l’objecte, l’armonia.
La mentalitat clàssica, representada per l’herència de Descartes (“cogito ergo
sum”); la mentalitat romàntica, amb uns horitzonts que van més enllà de la res
cogitans per a instaurar-se en el territori de la sensació, del sentiment,
de la impressió global dels fets defugint qualsevol classificació arbitrària.
Un
exemple:
Visc
a un xalet prop del mar. Hi tinc de veí un alemany jubilat, ingenier de
professió quan treballava. La seva mentalitat i la meva és una representació
quasi perfecta del que vol dir l’autor de Zen i l’art del manteniment de la
motocicleta a l’hora d’establir aquesta divisòria entre el món clàssic i el
romàntic.
Kurt
té tota la seva casa, tant l’interior com l’exterior i el seu jardí, en funció
de la funcionalitat (se’m disculparà la redundància) dels objectes que hi té.
És a dir, que per tot arreu hi han aparells, mecanismes, artilugis, que no
tenen en compte per a res l’armonia global del lloc i que d’alguna forma la
trenquen un i altre cop. La seva mentalitat és clàssica, en el sentit que hi té
distribuït el mobiliari, els objectes, d’acord amb el que pot obtenir d’ells
des d’un punt de vista estrictament funcional. Resultat final: quan s’entra a
la seva llar es com si s’entrés a un món racional i fred de cablejat i circuits
integrats on la paraula bellesa no hi és enlloc.
L’efecte
és totalment oposat en el meu cas: quan s’entra a la meva llar, quan es veu el
jardí, un s’adona que qui viu allí té els objectes distribuïts en funció de
l’efecte armònic que poden aportar combinats amb els altres. Segurament un
veurà molts objectes que hi són sense una funcionalitat clara i definida, però
a canvi es relaxarà i es sentirà còmode. El que importa aquí és la sensació, el
sentiment, la pau i l’armonia que genera la distribució de les coses (feng
shui) més que l’utilitat pràctica. Es tracta d’establir un lligam estètic,
de comunió, amb l’objecte (l’objecte llavors com a una extensió emocional més
que com a cosa que pot donar un benefici en termes de productivitat)
Kurt
té mentalitat clàssica, jo tinc mentalitat romàntica: les llars on vivim no són
altra cosa que una extensió d’aquestes dues mentalitats o enfocaments de la
realitat.