Les
tres lleis de la Robòtica:
Primera
llei: un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per la seva inacció,
permetre que un ésser humà pateixi algun mal.
Segona
llei: un robot té que obeir les ordres que li siguin donades per un ésser
humà, excepte quan aquestes ordres estiguin en oposició a la primera llei.
Tercera llei: un robot té que
protegir la seva pròpia existència, fins on aquesta protecció no entri en
conflicte amb la primera o segona llei.
|
Històries de robots, a un món no
massa llunyà del nostre, configurades sota el signe imprès a l’ànima del
cervell positrònic creat per a obeir tres lleis fonamentals que, confrontades
amb supòsits pràctics extrets del món real, donaran lloc a moltes paradoxes i
situacions especials. És llavors que entrarà en lloc l’experiència i
l’especialitat en “robopsicologia” de Susan Calvin, per a intentar resoldre les
“desviacions conductuals” dels robots quan alguna de les lleis de la robòtica
entri decididament en conflicte amb la realitat.
Les situacions i històries
recreades per Isaac Asimov són de vegades subtils: al darrera d’una perturbació
“anímica i conductual” d’algun robot hi ha una paradoxa que escau enfocar-ho
tot plegat amb uns altres ulls, que escau posar-se a dintre l’armadura de
circuits integrats amb les úniques pistes de les tres lleis de la robòtica per
a intentar comprendre on està l’error, la situació que provoca una alteració o
conflicte en alguna d’aquestes lleis.
La prosa d’Asimov no és ni de bon
tros una prosa amb una voluntat decididament literària, però si que és una
prosa amb una voluntat per fer-te reflexionar, per estimular, per fer-te pensar
sota el prisma científic davant d’un determinat problema. En aquest sentit, fa
que et sentis com un nen davant d’una situació que en definitiva sempre té una
solució lògica, com quan de petits ens ensenyaven a les equacions de segon grau
a simbolitzar les coses a través d’incògnites (x y) i desprès vincular-les
d’una determinada forma per a obtenir la solució al problema. És a dir, que
sempre hi havia solució, això era evident, el que passa és que no sempre s’encertava
amb el camí o via adequada per arribar-hi a aquesta solució. De manera anàloga,
qualsevol conflicte entre les lleis de la robòtica ve donat per l’exposició del
robot a una situació que no pot aplegar les tres lleis a la vegada; d’aquesta
forma, canviant o reajustant la situació, pot arribar a resoldre’s el conflicte.
Robots de totes modalitats i
tipus, creats per a l’obediència a l’home a través d’un cànon conductual de tan
sols tres lleis, i que també li serveixen a Asimov com a pretext per a exposar
algunes visions en clau d’anticipació científica. Històries plenes de
subtileses que et porten a un futur llunyà, però no massa llunyà. Ens trobem al
davant, possiblement, d’una de les millors obres de ciència ficció.
Qualificació personal: MOLT
RECOMANABLE, sobretot per a amants del gènere de la literatura
d’anticipació científica.
|