Tot té un inici, un
desenvolupament i un final. O no: el pensament budista, per exemple, contempla
tots els esdeveniments com un contínuum en el qual tot està relacionat i on no
hi ha delimitacions ni fronteres. En qualsevol cas, vaig començar aquest blog
amb moltes ganes i il·lusió per fer córrer la ploma al servei de la crítica
literària, volia reflectir-hi els meus pensaments, les sensacions, el
termòmetre peculiar que la meva pell de lector podia mesurar prenent la
temperatura a tot tipus de llibres. I, sí, m’ho he passat molt bé mesurant paraules
a imatge i semblança de la meva sensibilitat durant aquests anys.
Però com deia, i al marge de
consideracions budistes, tot té un fi. I crec que aquest blog també. Ja fa un
temps que no sento cap tipus de necessitat de valorar, de criticar, de passar
pel sedàs o filtre implacable del microscopi. I em passa, sí, al món de la
literatura, però també a la vida real (seran coses de l’edat o ves a saber, però
així ho visc i així ho sento) I també, d’altra banda, començo a tenir un altre tipus
d’interessos i prioritats que m’allunyaran a partir d’ara de la literatura (o
almenys m’allunyaran en el sentit de no poder mantenir l’espai, la cadència i el
ritme per anar llegint amb regularitat)
No vull perllongar més aquest
comiat. Gràcies, a tots els meus pocs però fidels seguidors, i fins sempre,
espero haver aconseguit de debò transmetre la meva passió per una de les
activitats més sublims que ens defineixen com a humans. Coneixereu la
veritat, i la veritat us farà lliures, digué Jesús. I els llibres són una
de les vies fonamentals per aconseguir aquesta preuada llibertat, no hi tinc
cap mena de dubte.
Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada