Tot el poble en ple va
anar de seguida a veure les restes de l’ocell caigut, que va creure que
l’infinit era sempre infinit, malgrat no veure l’espill que tornava a les seves
pupil.les el seu propi vol; bé, de fet sí que el va veure, però fou llavors
massa tard. Va ser una desgràcia terrible. Enmig del blau lluminós, d’un punt
cardinal on el cel i la mar es tallen tangencialment com unes tisores, algú va
posar un espill de dimensions que són impossibles de precisar. A mesura que va
anant aproximant-se, l’ocell es va estranyar que en un mateix dia hi haguessin
dos sols brillant així com un ocell molt paregut a ell que volava en llibertat.
dimarts, 3 de gener del 2012
Microrelat: ocell d'equivocacions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada