David Van: Sukkwan Island

Havia llegit una crítica molt favorable de Sukkwan Island, i l’altre dia vaig veure un programa a la televisió on sortia l’autor explicant circumstàncies de la novel.la així com del per què fou creada. Quan comptava tretze anys, el seu pare es va suïcidar. El viatge que a la novel.la fan tots dos, pare i fill adolescent, a una cabana que està al cor d’Alaska, és llavors una forma de deixar lliure la imaginació per a endur-se-la a un terreny de ficció on els deutes poden ser definitivament cobrats (repeteixo, només al territori de la imaginació, perquè com molt bé diu l’autor, escriure és, de fet, donar sentit a les coses però molt sovint creant una altra realitat que no té res a veure amb la realitat)
 

Sukkwan Island és una novel.la extraordinàriament bona, molt ben escrita i, també, és una nove.la que m’ha arribat a conmoure amb profunditat, sobretot amb el seu desenllaç que és brutal, cru, inesperat, perturbador, contundent. Es podria dir, en efecte, que m’ha “ferit” (m’he de remuntar molt en el temps per a trobar una altra història tant potent a nivell emocional, potser el Si això és un home, de Primo Levi)
 

L’argument, ben simple (un pare i un fill que se’n van a passar sols un temps a una cabana d’Alaska, confiant en la pesca i la caça i en els seus recursos per fer front al fred i a una natura inhòspita) fa entendre de seguida els murs d’incomunicació entre tots dos, la voluntat per part del pare d’expiar la seva vida anterior feta de divorcis i d’infelicitat, les dificultats que té el noi per entendre no aquesta expiació feta de paraules raonables i racionals i valentes, sinò més bé un tipus de comportament que té el seu aixopluc en la por. A més, els murs generacionals tampoc ajuden gaire a aproximar les respectives visions de la vida.
 

Com deia al principi, m’ha conmogut profundament un desenllaç on, si més no, hi veig una manera (equivocada, però al cap i a la fi, una manera) de salvar el fill al seu pare: l’adolescent no sap posar un límit o barrera entre qui és ell i qui és el seu pare, entre la problemàtica de tots dos: la seva resolució és, llavors, una forma de guarir al seu pare assumint com a propis els seus problemes. Naturalment, la climatologia singular d’Alaska (grans espais, silenci, fred, incomunicació, formes de vida primàries) ajuda en tot moment a activar les pulsions amagades i inconscients, com una segona pell, entre tots dos.
 

Alguns crítics han comparat el viatge cap al no-res de Corman Mc Carty, en la seva Carretera, amb aquesta novel.la, també un pare i un fill que lluiten per sobreviure, en el dia a dia. Tot i així, encara que totes dos contenen imatges una mica “gore”, em quedo amb Sukkwan Island, trovo que et toca molt més a dins.