No m’ha agradat mai l’estiu, és una estació en la que no acostumo a estar creatiu, en la que les idees em defugen en proporció als graus de temperatura que marca el termòmetre, en que la xafugor agafada a la pell no em deixa sentir-me còmode i la inspiració i les grans idees esdevenen buidor i cansament.
Ara bé, literàriament parlant, és una estació ideal per fer transpiració d'idees de fora cap a dins o, dit sigui d’una altra manera, per llegir.
Per tant, crec que de moment abandonaré totes les petites aventures literàries del blog per a lliurar-me a aquesta dolça i estàtica transpiració, fins que els vents de setembre portin la primera frescoreta i estimulin una mica les meves cansades neurones.
A més, podré llavors contar l’experiència del meu particular camí de Santiago, que el faré en ple mes d'agost, amb tota la recreació posterior que la perspectiva del viatge em doni a través dels colors del paisatge i de la pintura que l’ànima hi posi. Per això, i fins llavors:
Que l’estiu porti l’esperat descans de tot l’any, o bé l’excitació d’un viatge que sempre ens acompanyarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada