Jack London: El rodamón de les estrelles

L’última novel·la de Jack London és probablement una de les menys conegudes d’aquest autor al que se’l acostuma a associar als contes inspirats en una natura que imprimeix la seva peculiar i de vegades devastadora petjada en l’ànima d’uns personatges sempre al límit de les seves forces. Però aquest autor va fer incursions, també, en gèneres no tant coneguts, com la ciència-ficció (Abans que Adam, el Taló de ferro) i en aventures metafísiques com ara El rodamón de les estrelles, una novel·la amb argument bastant insòlit.

Vagi per endavant que per mi, el millor London amb diferència és el fabulador de contes inspirats en Alaska, llegint-los és on més he gaudit fent aquesta retrospectiva literària per l’obra de l’escriptor nordamericà. No obstant, dins el seu ampli repertori, també hi ha cabuda per al relat amb un rerefons existencialista i d’indagació metafísica, com aquest rodamón de les estrelles. El protagonista de la novel·la, empresonat i condemnat a la pena capital, és sotmès constantment a tortures per part de les autoritats carceràries, que bàsicament consisteixen en posar-li una “camisa de força” dies sencers, sense menjar ni beure ni sense poder bellugar-se. En una d’aquestes ocasions aconsegueix “anul·lar” el seu cos i anar a la recerca d’estadis anteriors a la seva existència, així que tindrà la capacitat de visitar altres cronologies que l’havien encarnat en diferents persones.

Malgrat l’audàcia i l’originalitat de l’argument, la lectura de la història se m’ha fet una mica farragosa, no he trobat ni de bon tros la frescor ni l’espontaneïtat narrativa emprada en els seus contes, encara que se li ha de reconèixer a London el seu intent de novel·lar des de la òptica d’un sentit últim en forma de reencarnació. D’altra banda, i per les vexacions explicades, es pot copsar a l’obra també un sentit clar de denúncia per part del sistema penitenciari dels Estats Units a l’hora d’utilitzar mètodes que anirien totalment en contra dels drets humans (i possiblement, cent anys desprès de publicada la novel·la, les coses no han canviat gaire en aquest sistema penitenciari...)

I, ja per acabar aquesta retrospectiva sobre Jack London, havent-me deixat per a una lectura posterior la seva obra en clau autobiogràfica, Martin Eden, decididament, em quedo amb els seus contes de la febre d’or inspirats en Alaska.

Qualificació personal: RECOMANABLE