Indignació

La rebel·lió s’intueix a cops insistents de mentida que ens fan empassar com una dosi de por encapsulada a cada telediari, dia a dia, setmana rere setmana, gota a gota, paraula a paraula, el cervell s’impregna d'aquest degoteig de matèria fosca d’engany, de manipulació, de falsedat, d’informació condicionada, i acaba prenent la forma, la textura i el color d’aquesta por induïda, pobre camaleó.

 

La rebel·lió s’intueix des d’un món fet malbé per quatre porcs indignes i sense cap tipus de compassió ni moral que s’han fet d’or i a canvi ens han deixat la por, bonic canvi.

 

Ja no existeixen els grans ideals ni les promeses eternes ni les grans frases com ara “allò que feu en aquesta vida té un eco a l’eternitat”, el temps del coratge, del valor, de la fe, de les paraules que amb un punt de recolzament podien fer palanca cap a l’infinit, s’ha extingit com en el seu dia els dinosaures, què hi farem.

 

No veig altra cosa que onades de ràbia que s’expressen de forma violenta, “més val morir de peu que viure agenolla’t”, digué el Che, però a Síria hi ha gent que no vol viure més agenollada i ni tan sols pot morir de peu perquè de sobte esclata una granada a la sala d’estar de casa teva mentre estàs sopant i s’emporta el valor més gran que tens: la teva vida.

 

L’espectacle del món ve a mi com una gran farsa, d’actuació en actuació de teatre de titelles punyents i inconscients que fan mal als altres i que desprès encara ho justifiquen de la manera més vil. Més valdria que es lliguessin una gran pedra de molí i fessin cap al fons d’un mar qualsevol abans que fer mal a una sola criatura.
 

Merda de món.