Malba Tahan: L'home que calculava

En primer lloc, una consideració personal: mai se m’han donat bé les matemàtiques, ni la lògica, ni el càlcul, ni l’abstracció conceptual del pensament analític, puc afirmar que sóc un autèntic desastre en aquest àmbit. És a dir, que la part dreta del meu cervell domina a l’esquerra, per la qual cosa tinc molta més facilitat amb el pensament simbòlic, amb la filosofia, amb la fantasia. Tan és així que el poder de la meva línea de deducció lògica-racional aplicat a la realitat física és, en el meu cas, bastant limitat; cosa que, d’altra banda, no em fa vergonya manifestar. Què hi farem.

 

Dit això, encara que l’Home que calculava és un llibre fet en clau de matemàtica, de pensament linial i deductiu i racional, diré que m’ha agradat aquest llibre. M’han agradat els avatars deductius que l’autor posa en boca de Beremiz, el protagonista, un calculador del segle XIII del món àrab que en la seva peregrinació cap a Bagdag haurà de resoldre molts problemes en clau de lògica, alguns d’aquests fregant la irresolutivitat.

El "decorat" de la novel.la, que beu sense cap dubte de fons de les fastuoses Mil i una Nits, ens apropa una història amena on les aventures es succeeixen en un fluxe accelerat i viu que tant recorda aquella gran obra de referència de la cultura universal. Però, per sobre de tot, l’autor fa en aquest relat un sentit homenatge a un dels sabers que més han influenciat la nostra cultura actual i que més ens ha ajudat a l'hora de conèixer les lleis del nostre entorn físic i que, de retruc, més ha repercutit sobre altres branques del saber, com ara l’astronomia i la física.

Malba Tahan, pseudònim de l’autor portugués Júlio César de Mello e Souza, a través de les endevinalles i problemes matemàtics presentats a l’Home que calculava, fa un exercici d’aproximació “terrenal” d’una de les disciplines considerades clàssicament difícils i complicades. I, sí, tal volta hi ha bellesa en el número, en un cosmos creat d’acord amb unes regles o qualitats invariables que les matemàtiques, per la seva banda, cada cop han anat copsant més i més. Ja dic, sóc un home de lletres, les ciències sempre les he trobat molt feixugues i inaccesibles per a mi, però no obstant si que trobo que hi ha cert plaer, certa bellesa, en traduïr a llenguatge matemàtic el món que ens envolta.