Yann Martel: Vida de Pi

A l’acabar l’última pàgina d’aquesta història original i sorprenent, em queda la sensació d’haver assaborit una bona novel·la, relat d’un peculiar naufragi, on també de retruc s’aprenen conceptes de zoologia i de teologia, per molt dispars que en un primer moment puguin parèixer tots dos mons.

El protagoniste, Pi, abreviatura del seu nom Piscine, va de camí des de la seva India natal fins al Canadà en un vaixell, juntament amb els seus pares i uns quants animals d’un zoològic que hi tenen al seu poble, amb el resultat que hi ha un naufragi del que es salvaran uns quants animals (un orangutà, una hiena, una zebra, un tigre i el propi proganiste)

El recargolament del fil argumental del naufragi fa que tots tinguin que conviure en un sol bot salvavides, i que les esperances de salvar-se per a tots depengui d’un instint de supervivència comú per a totes les espècies animals, inclosa l’home. Així que aquest últim i el tigre, que són tots dos els animals més forts del bot, seran els que sobreviuran i tindran que aprendre a construir un altre tipus de realitat on el dia a dia malda a l’hora d’aconseguir els aliments per satisfer llurs necessitats bàsiques.

Vida de Pi, ja ho he dit, m’ha semblat una novel·la bona, interessant pels conceptes zoològics i teològics que es desprenen com una segona pell del relat, però sense arribar a abrumar o a extorsionar el nus principal a favor de cert amaniment o d’idees estereotipades; al contrari, hi ha molta frescura, espontaneitat i moments realment emocionants.

Finalment, quan Pi està contant la història del seu peculiar naufragi als representants de l’empressa asseguradora del vaixell, i de resultes que no se’l creuen, llavors ell mateix torna a contar un naufragi sensiblement diferent, però aquest cop amb éssers humans. Les paraules de Pi, no poden ser més explícites envers el que, en el fons, significa creure i tenir fe: “A veure, el món no és només com el veiem, sinó també com l’entenem, no és així? I a l’entendre una cosa, li afegim quelcom, no? Doncs precisament això converteix la vida en un conte”.

Salvant les distàncies, convé apuntar un altre gran relat pormenoritzat (això sí, sense tigre inclòs) del Premi Nobel García Márquez, "relat d'un nàufrag", una autèntica meravella literària on la sed, les cremades del sol, la fam , la por i la desesperança es senten a la perfecció mentre estàs llegint. Ja dic, salvant les distàncies i el rang literari de cadascú, m'ha semblat Vida de Pi un relat de naufragi igualment de convincent i d'evocador.