Jonas Jonasson: L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra

L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra, del suec Jonas Jonasson, m’ha semblat una novel·la divertida, entretinguda i molt disparatada i per a res creïble des del punt de vista argumental; però, és clar, és que estem llegint un relat en clau de farsa on les sorpreses i les situacions rocambolesques aniran in crescendo a l’aixopluc del riu desbordant i il.limitat de la imaginació. Que, en el cas d’aquest autor suec, res té que envejar a un altre autor aplaudit de les terres del fred, el finlandès Arto Passilina, tots dos especialistes en crear situacions i ambients recargolats i un tant surrealistes i amb un toc d’humor entre àcid i macabre, a parts iguals. I, si es vol, es podria comparar fins i tot aquesta obra a la gran novel.la del malograt John Kennedy Toole, La conxorxa dels necis, més que res per la facilitat que tenen els seus autors en crear “escenaris” embrollats i plens de personatges al.lucinants que, com la plastilina, van modelant tot tipus de situacions d’enredament i de comèdia. Ara bé, deixem aquí ben matitzat que Ignatius Reallity no té ni el calatge moral ni la simplicitat i bona fe que té Allan Karlson, el protagonista que ens ocupa en aquesta crítica…

Pel seu aniversari de segle de vida, Allan Karlson decideix escapar-se de la residència d’avis fent cap a l’estació d’autobusos desprès d’una fugida decidida i de no retorn. I mentre espera, precisament, l’arribada del seu autobús algú li encarrega la custòdia d’una maleta. I aquesta maleta (millor dit, els diners aplegats al seu interior) serà l’inici d’una esbojarrada història amb gànsters inclosos, de fugides i persecusions, amb tota una galeria de personatges estrambòtics i situacions no menys recargolades.

Paral.lelament als avatars de la fugida de l’ancià, la novel.la va intercalant episodis de la vida del seu protagonista i el seu periple al llarg del segle XX i a través de la seva vasta geografia, on coneixerà de retruc a molts líders mundials degut, en un principi, a una habilitat un tant estranya, com és la de ser especialiste en explosius. I no deixa de ser d’allò més suggerent i sorprenent, per això mateix, la portada del llibre, amb una foto d’un avi que du a la butxaca un cartutxo de dinamita…

M’ha semblat trovar-hi en aquests episodis els ecos retronants del bon soldat Svejk, anti-heroi de la literatura txeca creat per Jaroslav Hasek. I, sí, estaríem parlant d’uns personatges innocents en la seva puresa, que ni volen mesclar-se en la guerra (Svejk) ni en política (Karlson) perquè tots dos viuen llurs vides en un nivell de simplicitat i de coherència interior que s’estavella una vegada i una altra contra els clixés socials i les idees pre-establertes.

La caricatura, la sàtira que tan bé saben utilizar els mestres de la narrativa centroeuropea, també està present en aquesta novel.la delirant i esbojarrada a través de la qual pots gaudir de bona literatura sense grans pretensions, a no sigui la de passar unes hores amb el somriure als llavis acompanyant aquest original vell de cent anys que un dia decideix sortir per la finestra, i que per la seva proposta i característiques, és un llibre ideal per gaudir ara a l’agost. Sense presses. De periple en periple. Sense cap volada intel.lectual, com una suau i intrascendent brisa d’estiu.