A l'acabar aquesta novel·la magistral, em queden sobretot dos sensacions bullint a dins: La sensació d'haber llegit un producte literari impecable i amb un nus argumental i uns personatges creïbles, i la sensació d'un impacte profund, d'unes constatacions que, al marge de convencions socials i de certa moralitat, hi estan d'alguna forma arreplegades en el que significa ésser humà, des del punt de vista biològic. Perquè encara que, amagat o tal volta diluït per una sociabilitat d'altra banda molt necessària per a l'espècie, l'ésser humà (cada ésser humà) manté l'instint de protecció pels seus fills, si fa falta fins l'extrem de matar.
Però, no obstant, la novel.la, a part d'aquest instint primari de protecció, també sondeja un altre instint absolutament primari i que està codificat en el seu ADN: l'instint sexual. Perquè, tal i com s'exposa en un moment de la narració, i deixant de banda convencions i moralitats, el mascle té en els seus gens l'instint de procreació que malda per multiplicar-se com amb més dones, millor. És una realitat biològica.
El protagonista d'aquesta excel.lent novel.la és un metge, en un principi "feliçment" casat i amb dos filles d'onze i tretze anys. Al conèixer un pacient i iniciar una amistat, aquest pacient (Ralph Meier) també casat i amb dos fills, invita al metge i a la seva família a passar uns dies de vacances a una casa que hi tenen amb piscina.
El que en un principi té que esdevenir un encontre per a esbarjo, acabarà en un autèntic malson quan una de les filles del metge és violada a una platja dels voltants. I, com que aquest últim sospita del seu pacient Ralph, la venjança se la cobrarà de la forma més macabra...
Amb "Casa d'estiu amb piscina" assistim a l'espectacle de vegades culpidor i impactant d'unes pulsions instintives i primàries que poden -amb el catalitzador adequat- fer eclossió en tota la seva potència destructiva. Assistim també a l'espectacle de la farsa social que, en el fons, és com una segona pell absolutament prescindible i també al convencionalisme entre parelles que està basat molts cops precisament en el mirall d'imatges del que se suposa que estaria o no estaria bé a ulls dels altres.
En definitiva, una novel.la extraordinàriament bona i que invita (i molt) a la reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada