Doncs sí, crec que he acertat de ple amb la meva
elecció literària, molt lluny del territori escabrós i recargolat de l´anterior
lectura: La filla de
Robert Poste és
una novel.la amable, feta en clau d’humor, que ens explica les aventures i
desventures de Flora, una noia de vint anys que es veu de sobte òrfena i que
decideix anar a viure a una granja al camp amb uns parents seus.
De seguida ens adonem
que un cert tipus d’ambient rural i tancat, amb tota una estrambòtica i
disparatada família, és l’excusa per a que l’autora assatgi una mena de
diatriba molt divertida envers les persones i costums arraigats a l’entorn
pagès d’Anglaterra.
I ens adonem de que a
la granja on va a parar Flora es fan les coses des de la inèrcia, des de la
falta de perspectives i de planificació, també des de la falta d’un projecte
vital; de manera que serà ella qui a poc a poc aproparà als seus familiars a
una certa significació de llurs vides, que fins al moment restaven amparades
per un immobilisme total.
De retruc, l’autora
se’n riu també de certa manera de fer literatura ampulosa i farragosa i
carregant; o, dit d’altra manera, de la pedanteria aplicada al món de les
lletres com a marca de distinció o d’intel.lectualitat.
En definitiva, un
plaer de novel.la, construïda i conduïda molt intel.ligentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada