Felix J. Palma: El menor espectacle del món

Seguint la drecera d’aquest autor que vaig descobrir amb el seu “mapa” peculiar del temps, estic llegint ara El menor espectacle del món, un recull de contes on puc evidenciar, una vegada més, l’enorme talent literari de Felix J. Palma.

Es tracta de contes amb un component clàssic pel que fa a la seva temàtica (l’amor – desamor, el pas del temps, les il·lusions i els enganys) mesclats amb certs components “sobrenaturals” en alguns d’ells. Són, senzillament, magistrals, amb una veu que vol conduir-nos per la quotidianitat dels seus personatges (quotidianitat, per cert, no molt diferent a la d’una persona qualsevol i que per això mateix fa que de seguida ens sentim identificats en els seus avatars del dia a dia) I estan escrits amb una curosa prosa plena de generoses i originals metàfores i, sobretot, amb molt sentit de l’humor, que conforma com una segona pell que contínuament es va desprenen del teixit de la narració.

I, és clar, “el menor espectacle del món” perquè en definitiva aquestes tribulacions quotidianes són el més allunyat que hi ha a un espectacle de masses, perquè moltes d’aquestes vides (que podrien ser la nostra, en un moment donat) neixen i moren en un anonimat, en una soledat consubstancial al gènere humà, per molt que ens proveïm de miratges i de visions amables que facin oblidar aquesta soledat.

En definitiva, un gran plaer literari on la imaginació, la tendresa i l’humor donen teixit a uns petits mons en forma de contes que freguen la perfecció formal. Senzillament, un exercici d’estil magistral i a l’alçada de la millor literatura universal del gènere.