Erri de Luca: Els peixos no tanquen els ulls

Els peixos no tanquen els ulls és una narració exquisida que malda per ser rellegida perquè a part d’estar inspiradament ben escrita, amb tot un farcell de metàfores i recursos expressius molt ben agafats, ens conta les vivències d’un nen en una retrospectiva de cinquanta anys. I es tracta d’una cronologia ben curiosa i interessant perquè, com molt bé diu l’autor en un moment donat, hi ha totes les possibilitats, totes les opcions vitals, encara per encetar, latents com si diguéssim, quedant encara lluny l’esclat de l’adolescència.
 

I, en aquest sentit, és curiosa l’observació de que el nen protagonista del relat té la sensació que el seu cos físic ha arribat a una impostura perquè no reflexa ja qui és, i per això es deixa clavar a posta una pallissa per veure si arran dels cops pot emergir, sorgir, de les cendres d’un cos que ja no reconeix com a propi, un altre cos molt més adient per tal de “vestir-lo” en la nova etapa.
 

Aquest viatge cap a la innocència perduda, cap uns temps on el cervell comença a descodificar els missatges, els actes, les motivacions, les paraules, els sentiments, en un context social més ample i complex, està meravellosament ben recolzat per una prosa preciosista que acompanya molt bé el nus narratiu. A tall d’exemple: “Al setembre hi ha dies de cel arran de terra. S’abaixa el pont llevadís del castell que té a l’aire i el cel, avall per una escala blava, descansa una mica a terra”
 

Hi ha narracions que, quan les acabes, tens la sensació que algun dia hi tornaràs a endinsar-te en les seves pàgines, perquè cada cop que ho facis et seguiran inspirant com la primera vegada. Aquesta n’és una, està contada amb aquella senzillesa i tendresa i sinceritat que aconsegueix daurar les pàgines d’una universalitat que fa que et reconeguis de seguida amb el teu nen que també un dia tingué deu anys i tenia a dintre seu, com el protagonista de la narració, totes les infinites possibilitats d’una vida en projecte i en gestació apuntant cap una incerta i imprevisible maduresa.