Félix J. Palma: el mapa del temps

El mapa del temps m’ha semblat una filigrana literària sofisticada que, a parts iguals, m’ha encantat i m’ha decebut. Intentaré raonar aquesta impressió inicial.
 

La veritat és que feia bastant de temps que no m’endinsava en unes pàgines tan ben estructurades pel que fa a la seva vessant formal: sense cap tipus de dubte estem al davant de literatura de molta qualitat. Feia també bastant de temps que unes pàgines no es fonien amb tanta fluïdesa a dins la meva imaginació. I, també, feia bastant de temps que no “mirava” una història amb multitud de personatges i plànols narratius tan efectivament travats.
 

En ple Londres victorià, Andrew Harrington s’enamora d’una prostituta que té el destí cruel de ser assassinada per Jack l’Esbudellador. Però el seu cosí Charles el convenç que un escriptor anomenat H.G. Wells posseeix una màquina per viatjar en el temps i que pot canviar llavors el destí de la seva estimada, tornant enrere fins el moment just en que té lloc el fatal desenllaç. A partir d’aquí, la trama argumental es subtilitza i entra –malgrat de veure’s al final del capítol que tot és en realitat un engany, que no hi ha de fet i no pot haver-hi cap viatge en el temps- en la idea o concepte de la paradoxa: realment poden canviar-se els esdeveniments del passat sense afectar llavors el “teixit” del temps, la seva estructura lineal?
 

I, bé, si al principi hi ha dos capítols de la novel·la on es posa de manifest el frau d’un possible viatge en el temps (al capítol segon hi ha una empresa que “ven” viatges a l’any 2000 per veure la lluita final de la Humanitat contra els autòmats, evidentment tot una farsa perfectament construïda) l’autor acaba finalment endinsant-se, precisament, en el terreny de la ciència-ficció, fent “verídiques” llavors tota una seqüela de paradoxes derivades d’un viatge a través de les coordenades temporals. En efecte, el seu personatge (H.G. Wells) en un moment donat tindrà que escollir en quin “univers paral·lel” vol viure, i tot com a conseqüència d'un gen mutant que el fa tenir la possibilitat de fer aquests viatges tan peculiars...
 

El mapa del temps m’ha semblat un producte literari que pel seu grau de sofisticació arriba a ser una mica carregant. Trobo que l’autor vol aconseguir tal grau de subtilesa, lligant caps i intentant intuir tots els possibles “desajustaments” entre la intenció i les conseqüències d’estar a cavall de cronologies diferents, que al final t’arribes a sentir “apabullat”. Això sí, la trama argumental és molt intel·ligent, impecable, perfecta, encaixada com un puzzle en el que no falta ni sobra cap peça.
 

En definitiva, una gran obra, meravellosament ben escrita, homenatge sentit a una època encarnada en l’escriptor H. G. Wells, on l’inventiva de l’home començava a despuntar i a fer possibles moltes idees fins llavors inversemblants. Però, com deia al principi, tota aquesta prosa lluminosa i aquest domini d'una varietat de registres increïble, encara així m'ha decebut una mica pel que fa a la seva línia argumental: jo hagués continuat la història, a partir del tercer capítol i seguint el fil dels anteriors, en clau de "desemmascarament" de farsa del viatge en el temps, atorgant així a la novel.la molta més solidesa i verosimilitut. Evidentment, i tal i com és refrany a la meva terra, "els bous es veuen millor des de la barrera..."