Hi ha testimonis literaris absolutament essencials d’autors sense els
quals la història de la literatura no estaria completa. Aleksandr Solzhenitsyn,
autor rus que va estar internat en camps de treball soviètics, i que desprès va
contar a través de la seva obra literària tota aquesta brutal experiència, n’és
un d’aquests autors essencials. I, sobretot, pel que fa a la seva monumental
trilogia de més de 3000 pàgines amb el nom genèric d’Arxipièlag Gulag,
trilogia en la que amb pels i senyals denuncia el tractament de tortura,
esclavatge i assassinats que el règim soviètic va fer en època d’Stalin, en nom
de no se sap ben bé quina causa ni quin ideal. Havent llegit el primer tom, puc
assegurar que és un testimoni impressionant i que posa la pell de gallina.
Solzhenitsyn va sobreviure al fred siberià, a la fam, a les vexacions
constants dins el camp, al qual va anar a parar per ser un suposat “espia” i
com a conseqüència d’haver estat empresonat pels nazis, a la Segona Guerra
Mundial. És a dir, que llavors el règim veia enemics per tot arreu en el moment
que algú tenia “contactes” amb gent aliena a la seva circumspecció, com a
projecció última i malaltissa d’un afany de poder i de control total sobre els
seus súbdits.
En aquest Un dia a la vida d’Ivan Denisovich, l’autor conta
precisament com li esdevé al protagonista un dia qualsevol dins un camp de
concentració. Narrat en tercera persona i amb la distància absolutament exempta
de sentimentalismes ni d’artificis literaris, i més aviat des de la crònica del
supervivent diari en els seus avatars quotidians i immediats que malden per
perpetuar la pròpia vida, aquesta novel·la curta és un testimoni més de la profunda crueltat i esquizofrènia
del règim soviètic.
I el que no deixa de commoure quan s’està llegint aquesta història és
el fet que aquest infern diari en forma de fred, de fam, d’esgotament físic,
etc., no és ni més ni menys que tan sols un dia d’una condemna de molts d’anys
més!
Just guanyador d’un Premi Nobel de Literatura, amb una qualitat
literària més que notable, dissident i perseguit pel règim soviètic,
Solzhenitsyn va donar a conèixer al món, a través dels seus escrits, els
budells plens de brutícia d’un règim malalt a tots els nivells de la seva
estructura i que va infringir un dolor difícilment quantificable en forma
d’assassinats, tortures i vexacions a l’espècie humana. Ni la injustícia, ni la
crueltat, ni la fam, ni el fred, ni les ànsies d'un règim preocupat per tapar
de forma expeditiva tot tipus de dissidència, varen aconseguir callar mai aquesta
veu contundent a la recerca de la VERITAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada