Raymond Moody: Vida després de la vida

Dins l’àmplia i vastíssima producció assagística d’ara i de tots els temps (sembla que avui dia tothom pugui parlar i opinar de tot en clau d’assaig) hi ha, no obstant (i afortunadament) obres literàries d’un calatge i d’una profunditat i significació que van molt més enllà de l’autor i de l’època per a esdevenir autèntics clàssics, autèntiques obres referencials, en la seva temàtica específica.

I, de fet, dins d’aquesta temàtica –l’experiència de gent que ha estat “clínicament” morta per a després tornar a la vida- hi ha ben poquetes obres i estudis seriosos realitzats. Aquest n’és un, juntament amb les obres de l’altra gran autora del gènere, Elizabeth Kubler Ross.

Llegir Vida després de la vida és llegir les experiències de tota una sèrie de persones que presenten trets comuns o similituds en allò que narren. Tal i com molt intel.ligentment remarca Moody, el llenguatge és de vegades insuficient o bé limitat per tal de descriure algunes sensacions o “vivències” de tant extraordinari impacte emocional. Però, tot i així, salvant les limitacions pròpies del lèxic, l’autor objectiva aquests elements comuns:

·       Sensació d’abandonar el cos en el moment de la mort clínica i d’assolir la forma d’un esperit incorpori capaç d’observar-lo (el cos) des d’una perspectiva aèria.

·       Sensació de pau, de plenitud, de trobar-se amb la presència d’un ésser de llum, després d’anar per un passadís o altre tipus de demarcació o frontera cap a un nou “món”

·       Troballa amb altres éssers ja morts o amb alguna presència o entitat que els guia en el procés.

El doctor Moody ens apropa també la literatura clàssica (poca, és ben cert) que s’atreveix a indagar o a suggerir com seria el procés del “canvi” d’una vida a altra, des de fonts bíbliques, passant per Plató i El llibre tibetà dels morts, obres que pertanyen a cultures diferents però que presenten característiques comunes o bé un cert paral·lelisme a l’hora d’objectivar l’experiència.

Per acabar, tan sols referir que la mort –juntament amb la vida, és clar- és el gran misteri o incògnita que tant ens defineix com a éssers humans. Cadascú té la seva creença al respecte, i està bé que així sigui. Ara bé, havent llegit Vida després de la vida, a mi se’m queda una impressió gravada, més enllà del fet de si es creu o no en un altre tipus d’existència després d’aquesta: crec que és un llibre honest i fet amb molt de rigor.