Zen i l'art del manteniment de la motocicleta (I)

No estic últimament massa per la literatura, tinc altres coses que em ronden pel cap i que malden d’alguna forma per treure temps a les històries que els llibres mostren. Però en aquells moments en que torno a la màgia de les paraules, m’acompanya ara una aventura realment difícil de copsar, de sintetitzar, de criticar: Zen i l’art del manteniment de la motocicleta és tant una aventura física com mental, és tant una narració novelada com un assaig encovert on acaba tenint cabuda la filosofia, és tant una visió perifèrica de les coses –exemplificada magistralment en aquesta narració en el funcionament de la motocicleta a través dels seus múltiples components- com una visió holística, global, integradora, de la realitat.

 

Aquest llibre, sigui com sigui, té la màgia de que al temps que el llegeixes vas plantejant-te coses i les vas pensant, i et fan pensar al temps que els seus dos protagonistes, pare i fill, van viatjant per l’oest dels Estats Units amb una motocicleta. Es tracta d’un viatge d’esbarjo, però també d’un viatge molt especial sobretot per al pare, qui torna a reviure fragments de la seva vida, d’una altra vida estranya i que a través del alter ego de Fredo, ens porta a indrets fronterers de la ment, tot just en el punt on les indagacions i els pensaments s’adrecen a camins no permesos per l’ortodòxia clàssica, on la llibertat personal per a tenir criteris i valoracions propis està mal vista per l’Ésglèsia de la Raó (tal i com anomena el propi autor l’entramat de coneixements que tenen com a representants mai posats en dubte les universitats)

 

I és que, de fet, qui va contant anècdotes de la seva vida universitària com a professor, no és altre que el propi viatger en moto, que segons ens anem assabentant, entra en crisis precisament per posar en entredit el sistema d’ensenyament clàssic i de tota la vida.

El llibre va alternant molt bé tots aquests fragments que el viatger recorda com a professor (abans que li esdevingués un colapse mental que li fou tractat amb electroshocks) i el viatge que amb el seu fill va fent per terres del Gran Canyó amb motocicleta, sense presses, intentant en tot moment gaudir de les sensacions, dels paisatges, dels records.

 

Zen i l’art del manteniment de la motocicleta és un llibre per fer-lo durar, per a que t’acompanyi durant una bona temporada. Està ple de pensaments profunds, de sensacions, d’intuicions, d'una melangia tendra, però per sobre de tot, per la voluntat d’un home que va a la recerca de la VERITAT.