Zen i l'art del manteniment de la motocicleta (II)

Al començament dels seus plantejaments a Zen i l’art del manteniment de la motocicleta, l’autor fa la divisió entre la mentalitat clàssica i romàntica, i s’ajuda per a això amb el funcionament de la motocicleta, en un paral.lelisme realment sorprenent i original, on les peces de la maquinària poden contemplar-se tant atenent a la funcionalitat dels seus components com a les accions finals que el conjunt d’aquestes peces proporcionen.

La primera d’aquestes mentalitats, que té en compte per damunt de tot la funcionalitat de les coses, el seu empirisme, la seva possibilitat de conceptualització i anàlisis; la segona, que té en compte per damunt de tot la vessant estètica, el lligam emocional que s’estableix amb l’objecte, l’armonia. La mentalitat clàssica, representada per l’herència de Descartes (“cogito ergo sum”); la mentalitat romàntica, amb uns horitzonts que van més enllà de la res cogitans per a instaurar-se en el territori de la sensació, del sentiment, de la impressió global dels fets defugint qualsevol classificació arbitrària.

Un exemple:

Visc a un xalet prop del mar. Hi tinc de veí un alemany jubilat, ingenier de professió quan treballava. La seva mentalitat i la meva és una representació quasi perfecta del que vol dir l’autor de Zen i l’art del manteniment de la motocicleta a l’hora d’establir aquesta divisòria entre el món clàssic i el romàntic.

Kurt té tota la seva casa, tant l’interior com l’exterior i el seu jardí, en funció de la funcionalitat (se’m disculparà la redundància) dels objectes que hi té. És a dir, que per tot arreu hi han aparells, mecanismes, artilugis, que no tenen en compte per a res l’armonia global del lloc i que d’alguna forma la trenquen un i altre cop. La seva mentalitat és clàssica, en el sentit que hi té distribuït el mobiliari, els objectes, d’acord amb el que pot obtenir d’ells des d’un punt de vista estrictament funcional. Resultat final: quan s’entra a la seva llar es com si s’entrés a un món racional i fred de cablejat i circuits integrats on la paraula bellesa no hi és enlloc.

L’efecte és totalment oposat en el meu cas: quan s’entra a la meva llar, quan es veu el jardí, un s’adona que qui viu allí té els objectes distribuïts en funció de l’efecte armònic que poden aportar combinats amb els altres. Segurament un veurà molts objectes que hi són sense una funcionalitat clara i definida, però a canvi es relaxarà i es sentirà còmode. El que importa aquí és la sensació, el sentiment, la pau i l’armonia que genera la distribució de les coses (feng shui) més que l’utilitat pràctica. Es tracta d’establir un lligam estètic, de comunió, amb l’objecte (l’objecte llavors com a una extensió emocional més que com a cosa que pot donar un benefici en termes de productivitat)

Kurt té mentalitat clàssica, jo tinc mentalitat romàntica: les llars on vivim no són altra cosa que una extensió d’aquestes dues mentalitats o enfocaments de la realitat.