Llàgrimes a la pluja

Feia temps que no entraba al meu blog per tal d'escriure sobre alguna qüestió literària. Ja se sap, la lectura requireix d'una absoluta concentració, i quan un canvia de lloc i de població al treball, hi ha un període en el que no s'està massa concentrat que diguessim. Tot canvi predisposa a un re-ajustament, a un stress addicional per tal d'adaptar-se, i en aquest impass la ment no està del tot relaxada. Just el que requireix una lectura acurada, és a dir, concentració, relaxació... Crec que, no obstant superat aquest període pronunciat de re-ajustament, torno a trobar-me amb molta pau i amb molt d'equilibri interior. O sigui, altre cop pre-disposat a la lectura, que és un dels meus grans plaers.

 

Així que acabo de llegir "Llàgrimes a la pluja", de Rosa Montero, inspirada en el futurista Blade Runner. En una propera entrada al blog faré la crítica, ara no m'apeteix fer-la. Però, no obstant, em ve de gust posar unes paraules extretes de la peli, on el replicant, abans de morir, diu:
 

"Jo he vist coses que vosaltres mai creuríeu. He vist atacar naus en flames més enllà d'Orion. He vist raigs-C brillar a la foscor prop de la Porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes a la pluja. És hora de morir"
 

És hora, no obstant, deixant de banda al replicant de Blade Runner, de tornar a llegir, de tornar a perdre's en la decoficicació dels signes convencionals que el cervell fa per tal de crear una realitat virtual farcida d'històries, de personatges, de sensacions, d'emocions, de vida... És hora de xalar al màxim del que aquesta primavera ens porta, d'obrir els nostres sentits al notar de nou el miracle de la natura que es desperta en forma d'olors, de colors, de formes, de possibilitats. És hora de tornar a néixer, com l'au Fénix, i de viure en cada cèl.lula del nostre cos el miracle d'estar vius, sigui fent una cervesa acompanyada d'olives al bar, sigui passejant per un jardí, sigui llegint, sigui com sigui.

 

És hora de gaudir.