Zygmund Bauman: "amor líquid"

Ja se sap que totes les comparacions són odioses, però tot i així penso que no vaig mal encaminat al afirmar que Bauman és, possiblement, l’Eric Fromm del segle XXI. I, a l’igual que els anàlisis sociològics del gran psicòleg del segle passat, aquestos tenen una profunditat que, en el cas de Zygmunt Bauman, estan a més farcits de subtilesa, de guinyades d’ull, de jocs de paraules, d’erudició, en una lectura que demana una total concentració i atenció, i encara així se’t pot escapar alguna cosa…

 

A manca d’una novel.la que m’atregui, m’he endinsat en les pàgines d’aquest “amor líquid”, una mica per curiositat, i no em penedeixo. Com deia, és un llibre que malda per una concentració màxima perquè, de tant en tant, hi ha perles com aquesta en la que l’autor ens parla dels propòsits de l’amor i del desig:

 

“L’amor és una xarxa llençada cap a l’eternitat, el desig és una estratagema per a evitar-se el treball de teixir aquesta xarxa. Fidel a la seva naturalesa, l’amor lluitarà per tal de perpetuar el desig. El desig, per la seva part, s’escapolirà de les manilles de l’amor”

 

La societat líquida, l’amor líquid, són les diferents denominacions que l’autor utilitza per a definir un tipus de societat o de relacions basades en el mercantilisme capitalista, relacions fonamentalment transitòries i que no s’arrisquen a cap compromís i que, com l’aigua, flueixen sense concreció, sense substància, sense forma.