L'etern retorn d'allò idèntic

Deixem que Nietsche, en primer lloc, exposi per boca de Zaratustra la seva idea de l’etern retorn d’allò idèntic, idea que encara avui dia provoca diferents interpretacions, i que és molt complicada de copsar si s’utilitza per a tal fi els paràmetres interpretatius de temps lineal:

“D’aquest portal anomenat Instant, en surt cap enrere un llarg carrer etern: darrere nostre s’estén una eternitat.

Cada una de les coses que poden córrer, ¿no ha d’haver recorregut ja alguna vegada aquest carrer? Cada una de les coses que poden esdevenir-se, ¿no ha d’haver-se esdevingut, haver estat feta, haver transcorregut una vegada?

I si tot ja ha existit: ¿què en penses, tu, d’aquest instant? També aquest portal ¿no ha d´haver –existit ja?

I totes les coses ¿no estan nuades fort, de manera que aquest instant estira rere seu totes les coses vinents? Així doncs -¿ell mateix i tot?

Perquè cada una de les coses que poden córrer, també per aquest llarg carrer que surt cap endavant –ha de tornar a córrer-hi una vegada més!-”

Crec que aquesta concepció o idea és impossible de copsar-la si pensem en un temps lineal, en un principi de la Creació (passat) seguit de l’instant (present) i en un final de la Creació que tindrà lloc en un futur. Per tant, hi ha que desprendre’s del temps lineal i intentar imaginar un temps “circular” que, emparat per l’eternitat (no hi ha principi, no hi ha final) fa possible llavors aquesta idea de l’etern retorn. I si no hi ha inici ni fi, per tant només hi ha un temps etern que pot fer possible totes les variables o possibilitats, com també la paradoxa de que l”instant” pugui repetir-se “eternament” precisament per aquesta mancança de límits. Em sembla que començo a marejar-me...

No sé si he sabut explicar-me suficientment, però és que penso que és un concepte molt difícil de copsar i, naturalment, pot haver-hi moltes interpretacions.