Deixant de banda aventures metafísiques infumables,
com ara l’obra de Nietsche que, malgrat l’esforç, he sigut incapaç d’acabar,
torno a reivindicar la senzillesa.
Sense dubte, Així
parlà Zaratustraés una obra capital dins la història de la filosofía, però,
sincerament, la trobo de lectura farragosa i exasperantment críptica (malgrat,
això si, la multitud de metàfores i de registres estilístics dels que es val el
seu autor) Però també l’Ulisses de Jaime Joyce és una obra capital dins la
història de la literatura, i mai he sigut per això capaç d’enllaçar més de vint
pàgines seguides… Serà que, de vegades, cal fer cas a les ganes del moment, a
l’ànsia de gaudir d’un producte literari pla, senzill però no exent potser
d’emotivitat, més que als productes sofisticats que ens “venen” els grans
crítics amb l’etiqueta de sublims…
Torno, doncs, a encetar una aventura senzilla,
homenatge sentit a H.G. Wells de part d’un dels millors narradors del panorama
nacional (Felix. J. Palma) Torno, doncs, a fer una travesia literària per a
gaudir i no tenir que interpretar res entre línies, per a que la paraula m’indiqui
mons imaginatius llimpios de dobles sentits i d’alusions indirectes, tot just
allí on el lèxic es complau de jugar amb sí mateix sense cap voluntat de trovar
cap “trascendència”al món.
El mapa del cel és el segon llibre
d’una trilogia a la que li falta per a concloure’s la tercera entrega. De
moment, torno a degustar el bon saber fer literari d’un autor que escriu amb
ganes, amb ofici, amb una acurada utilització de la paraula, que ja va
demostrar al mapa del temps, també un
sentit homenatge a H.G. Wells. Però si en la primera part de la trilogia eren
els viatges a través del temps el nervi que lligava tota la seva trama
argumental, ara són les possibles invasions per part d’intel.ligències
desconegudes, inspiració clara i directa enLa
guerra dels móns, el motiu argumental de base.
Potser és prompte per fer comparacions (només porto
100 pàgines) però El mapa del temps
el vaig llegir des d’una sensació d’inspiració i jocs d’enginy argumentals que
no hi trovo en el mapa del cel. Però, ja dic, no vull jutjar des de primeres
impressions. Sigui com sigui, el gaudiment està assegurat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada