A la meva mare

Mare, vull abraçar-te ara tan suau i dolçament,

com quan tu feies amb mi de petit, sempre de petit

olorant el meu pèl que es confonia entre els teus petons de mar:

Vull mostrar-te tant i tant d’amor, per una petita eternitat viscuda

en forma d’una història que ens pertany als dos, a tu i a mi.

La teva malaltia em dona forces i una promesa

que viu al territori més sagrat del meu cor:

Et protegiré, et cuitaré, t’estimaré de la mateixa forma

com quan tu feies amb mi de petit, sempre de petit,

mentre xiuxiuejaves una dolça cançó de bressol cap als meus somnis.

I quan no recordis ja qui és el teu fill de l’ànima,

t’inventaré de nou, les vegades que facin falta,

la nostra història d’amor, d’un amor que té la fortalesa d’un món

i d’un vincle que mai ni el temps ni l’enfermetat podrà allunyar.

Vull dir-te que t’estimo però sento que no és suficient,

necessito en canvi sentir la teva presència, la teva alegria, la teva pena,

necessito guarir tot el dolor del teu interior i abraçar-te, només abraçar-te

igual que tu feies amb mi de petit.

Mare...