La
crítica n’ha dit, entre d’altres coses, que aquesta novel.la (“Res”) està
destinada a perdurar en el temps com els grans clàssics. Sincerament, no ho
crec pas: almenys en el meu cas, tan bon punt l’he acabada (i, dit sigui de
pas, tenia ganes d’enllestir-la perquè en cap moment m’he sentit ficat a dins
la història) doncs tan bon punt l’he acabada, l’he oblidat…
“Res”,
de l’escriptora finlandesa Janne Teller, m’ha decebut. Sincerament, i potser
una mica condicionat per les monumentals crítiques positives que havia llegit,
m’esperava molt més d’una faula que preten posar en entredit el significat de
les coses, que apunta bones maneres, però que potser per la foscor quasi
tètrica de la mateixa història, no deixa de ser un projecte carregat de bones
maneres, d’una literatura, en fi, ben trenada en l’aspecte formal però, en cap
cas, de gran literatura (com he llegit d’una altra crítica, que relaciona a
l’autora amb un hipotètic Nobel, ni de conya)
Si
el que vol dir Janne Teller, al cap i a la fi, és que el significat de les
coses té a veure amb els valors interns, potser no hagués calgut explorar un
territori macabre i gore en el qual la llum i l’esperança estan del tot
desterrats en una història que vol traslluïr un rerafons moral i ètic però que
en cap moment t’hi sents partícip del que explica. És com si la recreació de
tot aquest mon de faula no te l’acabessis de creure potser perquè sona massa a
artifici, a alliçonament encubert.
Ja
dic, em sembla molt bé que la crítica hagi posat pels núvols aquesta història i
l’hagi comparat al Senyor de les mosques,
de Golding. A mi, en canvi, “Res” no m’ha agradat gens.
I
per teure'm el mal sabor de boca, he començat a llegir un gran clàssic (que
aquest si que perdurarà per sempre, temps rera temps): les aventures de Tom Sawyer,
de Mark Twain, en una edició meravellosament il.lustrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada