diumenge, 1 de maig del 2011

Jordi Molist: Promet-me que seràs lliure


Feia temps que no llegia alguna novel.la en clau "best seller", i m'ha apetit aquest cop fer-ho aprofitant les vacances de Setmana Santa i tenint per davant 760 pàgines d'aventures trepidants amb el decorat fascinant de l'expansió espanyola allà per l'any 1500. És a dir, que de l'anterior novel.la (Llàgrimes a la pluja) passo de l'any 2100, a 600 anys enrera i el canvi, certament, és al.lucinant. Tot i així, trobo que hi ha un encant manifest en totes dues cronologies.

Promet-me que seràs lliure és una novel.la que ens parla de l'amor, de la voluntat, del destí, de la venjança, de la guerra, en un tipus d'estil narratiu on el que esdevé més important és la trama argumental. En aquest sentit, res té que envejar l'autor català de Ken Follet o de Noah Gordon: aconsegueix vertebrar, al igual que ells, una narració impecable des del punt de vista formal. Aconsegueix, a més, que t'endinses, i de quina manera, en la història fins al punt que la "sents" en tot moment, com una lectura adictiva i trepidant (herència, dit sigui de pas, de l'època folletinesca que tan bé sabia captar l'atenció del lector a través de capítols que no acabaven mai, o que ajornaven el seu desenllaç fins un altre)

En fi, qui vulgui gaudir de literatura no massa elaborada o artística, però en canvi feta de personatges, esdeveniments, històries en clau d'epopeia, aquesta és una bona novel.la que el delectarà i l'emocionarà, i a més el durà de la mà per les costums i els fets del principi del Renaixement.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada