Marcovaldo és una mena
d’anti-heroi, un ciutadà senzill, pare de família nombrosa i empleat en una
fàbrica amb un exigu sou. Els seus avatars i els de la seva família ens són
contats al mateix temps que les estacions es succeeixen melancòlicament, al mateix
temps que les anècdotes quotidianes posen de manifest el mur entre la ciutat en
la que viu i una natura sempre anhelada en forma d’un idealisme utòpic, que
Marcovaldo sempre hi té present com a referència a una altra forma de vida més
natural.
Els
relats es succeeixen entre un ramal de peripècies un xic rocambolesques i
caricaturesques que acostumen a acabar certament amb mala sort, amb una mala
sort que sempre afectarà d’una forma o d’una altra al protagonista qui, en
canvi, no perd el seu sentit de l’humor ni deixa mai que les circumstàncies
acaben afectant-lo de forma determinant.
I,
a mesura que es van succeint les estacions i tot al voltant va canviant de
perfum, es fa un veritable plaer llegir la prosa d’aquest autor que ens regala
la visió d’un microcosmos poblat de detalls, de coses quotidianes, que
esdevenen miraculosament, sota l’òptica literària, una autèntica celebració de
la paraula. Senzillament, una meravella.
|
Qualificació
personal: MOLT RECOMANABLE
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada