Somnis de la meva terra

                          Fotografia: c)Alonso, 2003 (L'Aldea)

En somnis, veig els paisatges del món que m´ha vist néixer:

veig llum i formes que el vent del sud abraça nues,

imatges d'un paradís de camps d'arròs i de blau cel

i de cabanes i d'històries entre canyissars xiuxiuejades

que es perden en algun lloc de la meva infantesa.

Veig uns colors purs que el cel fa i desfà

entre el suspir d'una dolça eternitat

que brolla entre ullals i camps de cultiu.

Veig al cel i la mar formant un blau indiferenciat,

peixos d'escates daurades entre les sèquies,

i la mar i el riu que no saben distingir-se

entre les terres que formen la península del Delta.

Qui no ha olorat mai aquestos paisatges verds clar a l´estiu,

qui no ha sentit mai descalç aquell vent que ve del mar,

qui no ha tingut mai el cor en un puny

d´una papaterra posada a l´ham d´una canya de pescar,

qui no ha vist mai els ocells de colors que allí hi viuen

formar un oasi de tranquilitat encès a l'última hora del dia,

no podrà llavors mai compendre els meus somnis.

Al racó més sagrat dels meus records

segueixo sentint dins de mi al meu nen

en una bicicleta a un estiu d'espigues d'arròs

mirant encara el paisatge que és la meva font.