Sobre la llibertat

                        Fotografia: c)Alonso, 2009 (L'Ametlla de Mar)

"La libertad, Sancho, es uno de los mayores dones que los cielos dieron a los hombres", però això li ho deia Don Quijote a Sancho com a justificació en la lliberació dels galeots que anaven forçats.

Aquí no parlaré de la llibertat relacionada amb un tipus de privacitat física, sinò de la llibertat que va directament enllaçada en la capacitat d'escollir; és a dir, d'aquella que ens col·loca directament en la disposició d'optar per una opció o per una altra, o per no optar, però sempre des de la perspectiva interna, des dels valors reconeguts com a capdals, com a més importants i que estan per sobre de tots els altres.

Perquè tenir llibertat és, davant tot, tenir la disposició de triar un camí, de no triar-lo, de dubtar, d'enfadar-se, de poder mostrar, en definitiva, tot l'espectre humà d'emocions, de permetre-t'ho, i tot això essent coherent amb un mateix, amb la pròpia escala de valors, sense influències externes que d'alguna forma mutilin aquesta autoexpresió.

Ser lliure és poder dir el què es pensa sense pors colaterals. Ser lliure és no cedir el poder de la pròpia vida al poder que l'altre, que els altres, intenten aconseguir sobre tu. Ser lliure és poder dir "no, gràcies, no asumeixo les teves idees, les teves projeccions, ni estic disposat a cedir-te ni un milímetre del meu poder"

Si ens preguntem, al fil d'aquesta argumentació, si són lliures, per exemple, els terroristes que s'inmolen, la resposta és clara: no són lliures, perquè estan sota la influència d'una idea, d'un ideal, que els ocupa tota la ment, tot el seu substrat anímic, totes les seves reaccions, tot el seu sentit de l'identitat personal. No poden aprofundir en els seus valors humans perquè estan condicionats per una circumstància que no pertany a ells, que en definitiva és una abstracció, una idea, una entelèquia, però que en cap cas aquesta idea està substentada en la seva realitat com a humans i tota l'escala de valors més definitòria (el respecte, el dret a la vida, l'amor, l'amistat, l'altruisme, l'honestitat, etc.) Ser lliure és tenir, en efecte, l'equilibri i templança per a decidir per un mateix.

Perquè la llibertat és, en efecte, poder optar per una acció o no, però quan s'actua amb un condicionant extern, ja no s'és lliure. I ser lliure és tal volta de vegades permetre't no estar d'acord, manifestar el no d'una manera rotunda, si s'escau. Ser lliure és decidir conscientment i coherentment de quina forma comportar-se i reaccionar davant l'altre, en funció de la pròpia lògica interior, de la programació que com a humans se'ns ha donat. Ser lliure és també mostrar-te tal i com realment ets, sense importar-te el què diran i el què pensaran els altres, perquè es reconeix com a valor cabdal la pròpia valua per damunt de la valua dels altres.

No obstant, i ja per acabar, tenia molta raó don Quijote quan li parlava a Sancho de la llibertat, sabia el què es deia.