Papirum versus digital

Primer que tot, les lletres foren gravades a la pedra, a l’argila o al fang. En l’albor de la Humanitat, mentre els cicles solars i lunars anaven passant, les paraules, els signes, els dibuixos, restaven fixats des d’aquesta primitiva consciència a un motllo. Eren sol·lucions, es miri com es miri, al problema de traslladar el pensament a un espai físic, d’una forma més o menys definitiva. Desprès, molt temps desprès, aparegué la galàxia Guttenberg, autèntica revolució en la preservació de la paraula, tant d’històries (novel.la) com de pensaments (assaig). I ara, d’acord amb la revolució digital, les lletres són impreses a un motllo igual d’eficient o més que el paper (parlo desprès d’haver-lo provat) i que permet emmagatzemar en un petit espai una immensa biblioteca.

M’acabo de comprar, en efecte, un lector de llibres electrònics. Se m’acuden aquestes circumstàncies, a favor i en contra:

 

A favor)

 

U) Des del punt de vista ecològic i de preservació de la natura i del mitjà ambient, si s’arriba a implementar (que s’arribarà a implementar massivament, no tinc cap dubte al respecte) el llibre electrònic, l’estalvi en recursos naturals serà considerable. Aquesta tecnologia dona accés a la cultura d’una forma llímpia i ecològicament sostenible.

 

DOS) Són dispositius molt còmodes i que no cansen tant la vista com el paper escrit, i a més la grandària i la tipologia de la lletra es pot canviar a voluntat (circumstància que no es pot fer en un llibre)

 

TRES) El pes estàndar dels llibres electrònics sol ser d’uns dos-cents grams, per la qual circumstància es té la impressió de que s’està llegint un llibre de butxaca, sense cap cansament per als mans i braços.

 

QUATRE) La biblioteca que es pot reunir en un espai tan reduït és realment impressionant (només a tall d’exemple, dir que el dispositiu que m’he comprat venia amb 1000 llibres carregats de sèrie!)

 

En contra)

 

U) El llibre amb paper, amb la seva edició peculiar i les seves característiques (format, coberta, tipus de paper) és un objecte únic i de col·leccionista, té un component diguem-li que romàntic, en el sentit de que la seva estructura física esdevé un objecte de valor.

Seguint aquesta mateixa drecera, cal recordar, no obstant, que no fa molt un disc de vinil tenia un valor molt definit per als amants de la música i, en canvi, ara que l’era digital s’ha menjat definitivament discs de plàstic i cds, ningú o quasi ningú (sempre, és clar, hi hauran excepcions) se’n recorda d’aquest valor romàntic que tenien els discs de vinil.

Facin joc, senyors.