Pierre Szalowski: El fred modifica la trajectòria dels peixos

Hi ha llibres que, en un moment donat, et criden l’atenció quan els veus a una parada d’una llibreria, potser per un tipus de portada suggerent, potser per un títol determinat, però com sigui que no tens referències ni impressions contrastades del mateix, finalment no et decideixis a comprar-lo i el deixes per a una altra ocasió. Certament, la curiositat pica una miqueta davant de títols com El fred modifica la trajectòria dels peixos, i et preguntes quasi a l’instant: de què carai pot tractar això? Hi ha potser a dintre d’un títol com aquest algún tipus de recepta o filosofia de butxaca o manual que ens vol il·lustrar sobre l’últim descobriment en coaching o en intel·ligència emocional, tant de moda últimament? Quina trajectòria i de quins peixos?
 

El meu lector de llibres electrònics té la panxa plena de tot tipus de novetats literàries que, a poc a poc, vaig llegint, aliviant-lo així cada cop de la petita càrrega de memòria dipositada als seus circuits integrats. I així, l’altre dia me'n vaig adonar que hi havia carregat aquest títol tan suggerent que, en el seu moment, ja m’havia cridat força l’atenció: Probem, doncs, llegirem unes quantes frases i, si no m’acaba de convèncer, el borrarem definitivament del lector. I, doncs, vaig probar, el primer paràgraf, la primera pàgina i tot seguit i sense donar-me treva, les següents pàgines i la certesa de que t’està atrapant, de que t’ho estàs passant francament bé llegint el llibre i de que tens l’absoluta convicció de que no el deixaràs fins que l’acabis.

El fred modifica la trajectòria dels peixos és un conte, una faula preciosa amb uns personatges entranyables i ben dibuixats, absolutament perfecte per a llegir per aquestes dades pre-nadalenques, perquè el que se’ns diu entre línies és que hi ha lloc, aquí i en aquesta Terra, per a una felicitat derivada de les segones oportunitats.

 

Ens trovem al Quebec. Fa un fred que pela. La veu en primera persona que ens conta la història (un nen d’onze anys) és l’únic nom que no arribarem a conèixer perquè decideix romandre en l’anonimat. Els seus pares estan a punt de separar-se, de manera que el nen, amb tot el seu vast univers encara per explorar i per comprendre, demana “ajut” al cel, des de tota la força de la seva poderosa ingenuitat, per a que la relació dels seus pares torni a arreglar-se. I aquest ajut coincideix, llavors, amb una tempesta que deixa a les fosques mitja ciutat de Montreal. I coincideix, també, en unes vides que s’encreuaran arran d’aquesta tempesta per a obrar el miracle de trencar la incomunicació i de despertat tot allò que de millor conté la naturalesa humana.

 

Intentaré ser sincer en la meva crítica: si et deixes portar, la novel·la arriba a emocionar-te, és molt divertida en ocasions (m’ha recordat molt aquelles comèdies d’enredament al cinema en blanc i negre) i la trama aconsegueix superposar els plànols de diferents personatges amb molta efectivitat. Ara bé, si treus el teu bisturí analític, te’n adones de seguida que més que llegir una novel·la és com si estiguessis llegint un guió de cinema que va sempre a la recerca de l’efectivitat argumental i on l’elaboració dels personatges ve avalada per uns quants clixés i estereotips més o menys dissimulats als budells de la història.

 

D’altra banda, si aconsegueixes “introduïr-te” en la veu en off del protagonista anònim, des de la seva perspectiva de les coses encara no intel·lectualitzada (o no intel.lectualitzada del tot) però que en tot cas no deixa de ser la perspectiva d’un nen, si aconsegueixes fer aquest exercici de retrospectiva (perquè tots, es miri com es miri, encara portem el nostre nen a dintre) la lectura del conte espetegarà amb força per les parets sensitives fent-nos recordar que, entre d’altres coses, llegir és tornar al paradís de la innocència i als llocs on totes les dificultats poden arreglar-se amb un “i varen viure feliços per sempre” final.

 ................................................

(Apunt: el títol del llibre es relaciona amb l'observació i estudi que fa un dels personatges sobre quatre peixos que hi té a un aquari i la trajectòria que segueixen i que, en efecte, es veurà afectada per l'apagada de llum que propiciarà la tempesta)