Crec

M’agrada estar sentat a un chiringuito al costat de la platja, sentint el soroll del mar i els crits en la llunyania dels nens que juguen a futbol o fan castells a l’arena, mentres bec una cervesa ben freda. M’agrada no tenir un pla pre-fixat, m’agrada no tenir pre-judicis, m’agrada ser imperfecte, m’agrada sentir-me lliure com els núbols blancs i gruixuts que acaronen tota la línia de l’horitzó, com la brisa que em ve a la cara, com el temps quan s’atura enmig d’un pou de pau i de serenor que es trova al centre del meu cos. M’agrada ser.

Crec en el silenci. Crec en l’amor. Crec en la innocència. Crec en la guerra, quan les batalles que es lliuren són per arribar al centre del cor. Crec en el cel, la mar i el color blau. Crec en la bondat. Crec en el destí. Crec en la bellesa. Crec en algú que somriu amb els ulls. Crec en els moviments de sístole i diàstole del cor. Crec en les tortugues petites que intenten desesperadament guanyar el mar des de la platja. Crec en la utopia. Crec en la mare que cada dia entra a l’habitació del nen que va perdre fa molts anys, per a recordar-lo. Crec en les meves llàgrimes. Crec en l’esforç, el dolor i el sofriment. Crec en el Big Bang, en l’infinitud i en l’eternitat.  CREC EN MI.